Fototipia artesanal y memoria visual de la Barcelona del cambio de siglo (1870-1920)
Introducción: más
allá de los gigantes industriales
La historia de la
tarjeta postal ilustrada española ha privilegiado tradicionalmente las
narrativas de las grandes empresas centralizadas como Hauser y Menet en
Madrid, cuya producción alcanzaba los cinco millones de tarjetas anuales en
1905, o la Fototipia Thomas en Barcelona, que llegó a acumular 22.000
negativos fotográficos documentando la península. Sin embargo, esta
concentración historiográfica en los gigantes de la industria fotomecánica ha
oscurecido el papel fundamental que jugaron talleres medianos de artes gráficas
como Samsot y Missé Hermanos, cuya aportación al patrimonio visual
catalán resulta insustituible tanto por la calidad técnica de sus fototipias
como por su capacidad de documentar la transformación urbana, cultural e
identitaria de Cataluña entre finales del siglo XIX y las primeras décadas del
XX.f
La firma Samsot
y Missé Hermanos, cuyas variantes documentales incluyen las denominaciones
"Samsot y Missé Hs. Barna" y "Samsot y Missé Gerns. Barna"
—esta última utilizando la abreviatura catalana Germans (Hermanos)—,
operó como establecimiento híbrido de fototipia, edición postal y artes
gráficas en Barcelona durante un período que las fuentes sitúan aproximadamente
entre 1870 y 1920, con un núcleo de actividad intensiva concentrado entre 1895
y 1910. A diferencia de los pequeños editores provinciales que subcontrataban
la impresión a terceros, Samsot y Missé disponía de capacidad técnica propia
para la fototipia, lo que les permitió controlar íntegramente el proceso
productivo desde la selección del negativo fotográfico hasta la elección del
soporte de cartulina y el acabado final.
La fototipia, ese
procedimiento fotomecánico inventado en 1856 por el francés Louis Alphonse
Poitevin y perfeccionado posteriormente por Joseph Albert —razón por la cual
también recibió el nombre de Albertipo—, constituía una tecnología
compleja que requería inversión en maquinaria especializada y conocimientos
técnicos avanzados. El proceso como ya hemos visto, consistía en extender sobre una matriz de vidrio
una capa de emulsión fotosensible de gelatina bicromatada sometida a cocción,
que posteriormente se impresionaba mediante contacto con el negativo
fotográfico. La gelatina se tornaba más insoluble en las zonas transparentes
del negativo, permitiendo que la tinta se absorbiera con mayor facilidad en
esas áreas. Esta técnica ofrecía una riqueza tonal y una nitidez
superiores a otros procedimientos de reproducción masiva, aunque presentaba la
limitación de deteriorarse la gelatina durante el proceso de impresión,
perdiendo nitidez tras aproximadamente 500 copias. Esta restricción obligaba a
las empresas fototípicas a operar con tiradas controladas y a renovar
constantemente las placas matrices, lo que encarecía la producción, pero
garantizaba una calidad constante.
El
posicionamiento estratégico: fototipia artesanal frente a producción industrial
Mientras Hauser
y Menet operaba desde Madrid como una auténtica "fábrica de
imágenes" estandarizada que hacia 1905 había completado su célebre
"Serie General" con 2.078 postales numeradas de toda España, Samsot y
Missé adoptó una estrategia de diferenciación por contenido y calidad en
el mercado barcelonés. La comparación entre ambos modelos empresariales resulta
reveladora de las distintas vías de explotación comercial de la imagen postal
en la España del cambio de siglo.
Hauser y Menet,
fundada en 1890 por los suizos Oscar Hauser Müller y Adolfo Menet Kürsteiner,
representaba el modelo de producción industrial centralizado: una empresa que
había alcanzado tal perfección técnica en la fototipia que imprimía no
solamente sus propias series, sino también las de cientos de pequeños editores
provinciales que carecían de medios para la reproducción fotomecánica. Su
catálogo era enciclopédico y sistemático, documentando exhaustivamente cada
provincia española con una numeración continua que facilitaba la colección y el
intercambio postal. Su estética fototípica era estandarizada y predecible:
tono uniforme, encuadre documental, grano fino industrial, calidad constante,
pero sin experimentación. Este modelo respondía a la lógica de la producción en
serie y a la demanda de un mercado masivo de viajeros, turistas y
coleccionistas que buscaban postales como souvenirs genéricos de los
lugares visitados.
Frente a este
gigante madrileño, Samsot y Missé se posicionó como un atelier fototípico
especializado que ofrecía un producto más curado, dirigido al coleccionismo
culto y al sentimiento de pertenencia local vinculado al catalanismo cultural
de la época. Su producción no aspiraba a la cobertura sistemática de todo el
territorio español, sino que se concentraba en series temáticas y
retrospectivas de alto valor documental e identitario: la Barcelona
anterior a las transformaciones urbanas del Eixample, los monumentos medievales
catalanes, las vistas del Tibidabo que documentaba el ocio burgués, o las
series de Manresa y otras poblaciones de la Cataluña interior.
Esta estrategia
de diferenciación se manifestaba también en los acabados técnicos:
mientras las postales de Hauser y Menet presentaban un acabado satinado o
calandrado que reflejaba la producción industrial optimizada, las de Samsot y
Missé solían utilizar cartulina con textura ligeramente más porosa o mate,
de alto gramaje (entre 280 y 350 g/m², según los estándares técnicos del papel
para tarjetas postales de la época), buscando emular la calidad del grabado
antiguo y reforzar su perfil "artístico"Este detalle aparentemente
menor constituía una declaración de intenciones estéticas que situaba sus
postales en un registro distinto al de la producción industrial estandarizada.
La memoria
urbana: Barcelona Antigua y la nostalgia como estrategia editorial
Una de las
aportaciones más significativas de Samsot y Missé Hermanos al patrimonio visual
catalán fue su célebre serie "Barcelona Antigua", que incluía
postales con la leyenda "Barcelona, año 1870". Esta colección
retrospectiva documentaba la ciudad amurallada y los espacios urbanos previos a
la expansión del Eixample, ofreciendo un producto que Hauser y Menet, con su
obsesión por la modernidad y el progreso, no podía replicar con la misma
sensibilidad local.
El contexto
histórico de esta estrategia editorial resulta fundamental para comprender su
impacto. A mediados del siglo XIX, Barcelona experimentaba una transformación
urbana sin precedentes impulsada por la industrialización y el crecimiento
demográfico. Las estrechas calles medievales del Barri Gòtic resultaban
insuficientes para albergar a una población en rápido aumento, lo que condujo
al derribo de las murallas (ejecutado en diferentes fases entre 1854 y la
década de 1880) y a la implementación gradual del Plan Cerdà a partir de
la década de 1860. Ildefons Cerdà había diseñado un espacio urbano innovador
basado en una cuadrícula que transformó radicalmente el paisaje barcelonés,
creando el distrito del Eixample que con el tiempo se convertiría en el barrio
emblemático de la burguesía modernista.
En este contexto
de acelerada transformación urbana, la serie "Barcelona Antigua" de
Samsot y Missé recuperaba imágenes de la ciudad que estaba desapareciendo,
respondiendo a una demanda de nostalgia urbana entre los barceloneses
que veían esfumarse su ciudad tradicional. Piezas como el Paseo de las
Magnolias (n.º 40) o el Puerto y Aduana (n.º 31) capturaban la vida
cotidiana con gran detalle, funcionando como documentos históricos de primer
orden. Al atacar el mercado emocional del barcelonés que añoraba su
ciudad antigua, Samsot y Missé explotaba un nicho que una empresa centralizada
de Madrid difícilmente podía comprender o satisfacer con la misma autenticidad.
La estrategia de
utilizar sistemas de numeración secuencial para sus series urbanas (ej.
n.º 9 Lonja, n.º 31 Puerto, n.º 46 Plaza del Teatro) facilitaba la
ordenación y el coleccionismo sistemático, adoptando una práctica que Hauser y
Menet había popularizado, pero aplicándola a contenidos de mayor especificidad
local. Esta numeración sugiere que Samsot y Missé aspiraba a construir series
completas y coherentes sobre temáticas concretas, más que a inundar el mercado
con vistas dispersas de múltiples localidades.
Documentando la
modernidad burguesa: el Tibidabo y el ocio de las élites
Si la serie
"Barcelona Antigua" miraba al pasado, la documentación del
Tibidabo representaba el registro de la modernidad burguesa en tiempo real.
A principios del siglo XX, la montaña del Tibidabo se convirtió en símbolo del
ocio y el progreso técnico de la burguesía barcelonesa. El Funicular del
Tibidabo, inaugurado el 29 de octubre de 1901 como el primer funicular de
España, respondía al proyecto urbanizador del farmacéutico Salvador Andreu, que
vio en las alturas de la montaña el potencial para un área de expansión y
recreo de las clases acomodadas.
Samsot y Missé
documentó intensamente este proceso de urbanización, produciendo postales sobre
el funicular y el "Gran Café Restaurant" de la cima que
constituyen testimonios visuales clave del ocio burgués de principios
del XX. Estas piezas destacaban por su excelente factura técnica, resaltando la
ingeniería del funicular mediante encuadres que enfatizaban la inclinación de
las vías y la tecnología del transporte de montaña. Simultáneamente, la
burguesía barcelonesa desarrollaba el hábito de las villas de veraneo en
zonas elevadas como La Bonanova, Vallcarca o la Font d'en Fargues, buscando
escapar del calor y las epidemias urbanas. Las postales del Tibidabo de Samsot
y Missé capturaban este fenómeno social emergente, documentando no solamente la
infraestructura técnica sino también las prácticas de ocio de las élites
urbanas.
Esta línea de
producción conectaba con el desarrollo del excursionismo científico y
cultural catalán, un movimiento fundamental para comprender el contexto en
que operaban los editores de postales. En 1876 se había fundado la Associació
Catalanista d'Excursions Científiques, refundida en 1891 como Centre
Excursionista de Catalunya, una entidad que funcionaba como auténtica
universidad popular dedicada a dar a conocer el país y fomentar el hábito de
recorrerlo y descubrirlo. Este excursionismo, más cultural y patriótico
(catalanista) que lúdico o deportivo, generaba una demanda específica de
documentación visual del territorio catalán que editores como Samsot y Missé
satisfacían mediante series monográficas de alto valor local.
Ediciones
territoriales y colaboraciones institucionales
La actividad de
Samsot y Missé no se limitó a la capital catalana. Entre sus producciones
territoriales destaca el "Álbum Manresa a la vista" (ca.
1895), joya del reportaje urbano temprano que documenta la ciudad de Manresa en
un momento de transición tras la crisis provocada por la filoxera y la pérdida
de las colonias de ultramar. Manresa había alcanzado en 1910 el mínimo
poblacional de todo el siglo, recuperándose solamente a partir de los años
veinte. El álbum de Samsot y Missé captura esta ciudad en crisis, pero aun
arquitectónicamente íntegra, con vistas como la "Vista general presa des
de Sant Pau" que ofrecen un documento urbanístico de primer orden.
Las ediciones del
Monasterio de San Juan de las Abadesas en el Ripollès respondían al
interés excursionista y turístico por el patrimonio medieval catalán. El
monasterio, fundado hacia 885 por el conde Wifredo el Velloso y destinado a su
hija Emma como primera abadesa, representaba un hito de la historia condal
catalana que el movimiento de la Renaixença había puesto en valor como elemento
identitario. Las postales de Samsot y Missé sobre este monasterio circulaban
entre los excursionistas y coleccionistas interesados en el patrimonio románico
catalán, contribuyendo a su difusión y conocimiento.
Particularmente
significativas resultan las series sobre la Alhambra de Granada,
postales coloreadas con fondos blancos específicamente diseñados para resaltar
la arquitectura nazarí. Estas piezas demuestran que Samsot y Missé, aunque
concentrado en el mercado catalán, realizaba también encargos para
instituciones y destinos turísticos fuera de Cataluña. El interés por la
Alhambra en la segunda mitad del siglo XIX era enorme: declarado monumento
nacional el 12 de julio de 1870, representaba el exotismo orientalista que
fascinaba a viajeros y fotógrafos. Las postales coloreadas de la Alhambra
tuvieron tal éxito que el compositor francés Claude Debussy llegó a componer
preludios inspirado únicamente por las postales que Manuel de Falla le enviaba
desde Granada.
El aspecto más
relevante de la producción de Samsot y Missé, sin embargo, reside en sus colaboraciones
con entidades culturales catalanistas. La empresa imprimió material para la
Associació Protectora de l'Ensenyança catalana (APEC), fundada en 1899
por Francesc Flos i Calçat con el objetivo de expandir la lengua catalana y
conseguir la escuela catalana. La APEC utilizó postales como fuente de
financiación, vendiendo series cuyo beneficio se destinaba a "fomentar y
sostener escuelas catalanas", como rezaba explícitamente en el reverso de
las postales. Estas postales utilizaban clisés de reconocidos excursionistas,
amateurs de la fotografía y socios del Centre Excursionista de Catalunya,
estableciendo una red de colaboración entre fotógrafos aficionados cultos,
instituciones culturales catalanistas y talleres de impresión como Samsot y
Missé.
Igualmente,
significativa fue la colaboración con el Orfeó Català, la célebre
entidad coral fundada en 1891 que constituía uno de los pilares del catalanismo
cultural. Samsot y Missé imprimió postales del Orfeó, incluyendo vistas de la
Sala de Juntes, que funcionaban como material de promoción y difusión de la
entidad. Estas colaboraciones proporcionaban a Samsot y Missé un sello de
legitimidad cultural que convertía sus postales en objetos de identidad
nacional catalana, no meramente en productos turísticos genéricos Este
posicionamiento como "imprenta de la cultura catalana" diferenciaba
radicalmente a la empresa de los talleres puramente comerciales centrados
exclusivamente en el mercado turístico masivo.
La producción de cromos para cajas de cerillas: diversificación industrial
Samsot y Missé Hermanos desarrolló paralelamente a su actividad postal una importante línea de cromos fototípicos para cajas de cerillas, un rasgo distintivo que posicionó a la empresa en la intersección entre artes gráficas industriales y edición de calidad sobre cartulina. Esta producción se inscribe en el contexto del monopolio estatal creado en 1892 mediante Real Decreto de 30 de junio, que estableció que "la fabricación y venta de las cerillas fosfóricas y toda clase de fósforos constituirán desde el 1º de Julio de 1892 un monopolio del Estado".
El Estado contrató con el Gremio de Fabricantes de Fósforos de España el aprovechamiento de este monopolio, reduciendo gradualmente el número de fábricas a aproximadamente 55 establecimientos. En 1897, buscando incrementar los ingresos para el Tesoro Público, el Gremio decidió incluir cartulinas coleccionables (fototipias) en las cajas de cerillas tipo "gomitas", esperando que el atractivo coleccionista aumentara las ventas. La estrategia generó un fenómeno de coleccionismo masivo que se mantuvo hasta 1908, cuando finalizó el contrato del Gremio.
Los cromos se organizaban en series completas de 75 números con temáticas variadas: artistas, cupletistas, toreros, miembros de la realeza, figuras políticas y personajes de la sociedad de los siglos XIX-XX. Las fototipias eran obra principalmente de dos talleres: J. Thomas y Samsot y Missé Hermanos, siendo esta última responsable de la Serie 5 de "Artistas y cupletistas", colecciones que circularon masivamente y hoy constituyen valiosos documentos de la cultura popular y la industria del espectáculo.
La versatilidad productiva de Samsot y Missé queda patente en esta doble vía: no se limitaban al nicho del coleccionismo postal culto, sino que participaban en la producción industrial masiva de materiales efímeros para consumo popular cotidiano. La Biblioteca Nacional de España conserva en su "Álbum de cromos de cerillas" ejemplares de estas series fechados entre 1870 y 1920, aunque la datación "1870" debe interpretarse con cautela, ya que la producción del Gremio comenzó en 1897 y fechas anteriores probablemente corresponden a temáticas retrospectivas.
En el mercado coleccionista se documentan lotes como "75 fototipia caja de cerillas, artistas y cupletistas, serie 5. Samsot y Misse. Completa" o "59 frontales de cromos cerillas, serie 5 Artistas y cupletistas, Samsot y Missé H Barna", todos en pequeño formato (4,5 × 3,5 cm o 5 × 3 cm) y técnica fototípica frontal figurativa de notable calidad técnica considerando su carácter efímero. La Biblioteca Digital Hispánica agrupa estos materiales bajo epígrafes como "Etiquetas de cajas de cerillas. Retratos de…", mencionando explícitamente a "Samsot y Missé, Hnos. (Barcelona)" como responsable de parte de la producción.
Esta línea de trabajo garantizaba a la empresa tanto volumen de producción como visibilidad en el mercado popular, consolidando su posición como taller gráfico capaz de satisfacer tanto encargos institucionales de postales como demandas industriales masivas del sector fosforero.
Técnicas y
materiales: la artesanía de la fototipia coloreada
El dominio
técnico de Samsot y Missé se manifestaba en su capacidad para trabajar tanto la
fototipia en blanco y negro como las ediciones coloreadas
mediante procedimientos manuales y cromolitográficos. La fototipia básica era
monocromática: blanco y negro o bien impresiones en tinta verde, azul u otros
colores. Sin embargo, podían colorearse posteriormente a mano mediante la
aplicación manual de pigmentos diluidos en agua o anilinas, técnica que
requería habilidad artesanal y que proporcionaba a cada postal un carácter
único.
La cromolitografía,
procedimiento más complejo y costoso, permitía reproducir imágenes multicolores
mediante la impresión con matrices diferentes y sucesivas, llegándose a aplicar
hasta dieciséis colores distintos separadamente. Entre 1880 y 1900, la
cromolitografía revolucionó la industria postal al permitir reproducir imágenes
con una viveza tonal y profundidad que rivalizaba con las obras pictóricas. El
proceso requería una meticulosa preparación: cada plancha litográfica debía
alinearse perfectamente para que los colores se superpusieran sin desfase, un
desafío técnico que demandaba habilidades artesanales avanzadas. Samsot y Missé
experimentó con ambas técnicas —coloreado manual y cromolitografía— adaptándose
a las demandas específicas de cada encargo y tiraje.
El fotocromo,
variante técnica desarrollada en Suiza que aplicaba entre 4 y 18 planchas
litográficas sobre fotografías en blanco y negro, permitía capturar monumentos
y paisajes con una fidelidad cromática sin precedentes. Aunque no hay evidencia
documental específica de que Samsot y Missé utilizara el procedimiento
fotocromo suizo, sus postales coloreadas de la Alhambra con "fondos
blancos para resaltar la arquitectura" sugieren una sofisticación técnica
en el tratamiento del color que iba más allá del simple coloreado manual
aleatorio.
La elección del soporte
de papel constituía otro elemento distintivo. Mientras la producción
industrial de Hauser y Menet utilizaba papeles de acabado satinado o calandrado
optimizados para la velocidad de impresión, Samsot y Missé prefería cartulinas
de textura ligeramente porosa o mate, de alto gramaje (entre 280 y 350 g/m²,
estándar para papel de tarjetas postales de la época). Esta cartulina, con su
superficie rugosa y áspera, proporcionaba un tacto artesanal y una absorción de
tinta diferente que producía tonalidades más suaves y transiciones más
orgánicas, emulando la estética del grabado tradicional.
El contexto
competitivo: convivencia asimétrica en el mercado barcelonés
El mercado
barcelonés de la fototipia entre 1895 y 1920 presentaba una estructura de convivencia
asimétrica entre productores de distintas escalas y orientaciones. J.
Thomas Fototipia, fundada entre 1879 y 1880 por Josep Thomas i Bigas,
dominaba el sector con instalaciones modernistas en la calle Mallorca 293,
edificio diseñado en 1895 por Lluís Domènech i Montaner. Thomas desarrolló una
red de fotógrafos propios y alcanzó tal volumen de producción que su archivo
llegó a contener aproximadamente 22.000 negativos fotográficos. La empresa se
especializó en trabajos para tabacaleras, fosforeras, edición de libros y tiradas
de postales, manteniendo su actividad hasta los años 1950 bajo control familiar
a través de tres generaciones.
Lucien Roisin, fotógrafo y
editor francés nacido en París en 1884 y establecido en Barcelona hacia
1917-1918, representaba otro modelo empresarial: el del fotógrafo-viajero que
creaba un vasto archivo fotográfico comercializado desde un establecimiento
propio. Roisin fundó "La Casa de la Postal" en la Rambla de
Santa Mónica de Barcelona, donde comercializaba las miles de fotografías que
había realizado en sus viajes por toda España. Su archivo llegó a contener unas
40.000 imágenes, con un valor histórico incalculable al retratar paisajes de
toda la península, muchos de los cuales habían desaparecido cuando el archivo
fue finalmente depositado en el Institut Fotogràfic de Catalunya.
Frente a estos
competidores —Thomas con su estructura industrial integrada verticalmente y
Roisin con su modelo de fotógrafo-editor viajero—, Samsot y Missé ocupaba un espacio
intermedio caracterizado por: (1) capacidad técnica propia para la
fototipia, lo que les daba independencia respecto a los grandes talleres de
impresión; (2) especialización temática en la documentación de Cataluña, sin
aspirar a la cobertura sistemática de toda España que caracterizaba a Roisin o
a Hauser y Menet; (3) colaboración con instituciones culturales catalanistas,
lo que proporcionaba legitimidad y diferenciación identitaria; y (4)
versatilidad productiva que incluía tanto postales de coleccionismo como cromos
industriales para cajas de cerillas.
Esta estrategia
de nicho de mercado especializado permitió a Samsot y Missé mantener su
actividad durante décadas sin entrar en competencia frontal con los gigantes
industriales. No aspiraban a los contratos masivos con el Gremio de Fabricantes
de Fósforos (aunque sí participaban en la producción de cromos) ni a la
cobertura enciclopédica de todo el territorio español. Su valor residía en la calidad
artesanal, el conocimiento local profundo y la vinculación con el
movimiento cultural catalanista, atributos que los grandes talleres
centralizados no podían replicar fácilmente.
Conclusiones: el
valor patrimonial de la fototipia "menor"
La trayectoria de
Samsot y Missé Hermanos demuestra que la historia de la tarjeta postal
ilustrada española no puede comprenderse únicamente a través de las narrativas
de los grandes productores industriales. Los talleres medianos de artes
gráficas con capacidad técnica propia jugaron un papel fundamental en la documentación
de las identidades locales y regionales, ofreciendo productos diferenciados
por su sensibilidad cultural, su calidad artesanal y su vinculación con los
movimientos intelectuales y políticos de su entorno.
Las postales de
Samsot y Missé constituyen hoy documentos históricos de primer orden
para el estudio de la transformación urbana de Barcelona, las prácticas de ocio
de la burguesía catalana, el desarrollo del excursionismo científico, el
movimiento cultural catalanista y la evolución del patrimonio monumental
catalán. Su serie "Barcelona Antigua" captura una ciudad que estaba
desapareciendo bajo el ímpetu modernizador del Eixample; sus vistas del
Tibidabo documentan el nacimiento del turismo de montaña burgués; sus álbumes
de Manresa y otras poblaciones catalanas preservan la memoria de
transformaciones urbanas que las fotografías oficiales de las grandes casas
editoriales frecuentemente ignoraban.
La colaboración
con entidades culturales como la Associació Protectora de l'Ensenyança
Catalana o el Orfeó Català sitúa a Samsot y Missé en el corazón del catalanismo
cultural de cambio de siglo, demostrando que las postales no eran meramente
objetos de consumo turístico, sino vectores de identidad nacional y
herramientas de financiación de proyectos educativos y culturales. Esta
dimensión política y cultural de la producción postal ha sido frecuentemente
subestimada por una historiografía centrada en los aspectos técnicos y
comerciales de la industria.
Finalmente, la versatilidad
productiva demostrada por Samsot y Missé —combinando postales de
coleccionismo culto, series documentales, colaboraciones institucionales y
cromos industriales para cajas de cerillas— revela la complejidad económica de
los talleres de artes gráficas del período. La supervivencia empresarial
requería diversificación, adaptabilidad técnica y capacidad para moverse
simultáneamente en mercados de distinto nivel cultural y económico, desde el
coleccionismo burgués hasta el consumo popular masivo.
La desaparición gradual de empresas como Samsot y Missé tras 1920, en un contexto de concentración industrial creciente y transformación de los hábitos de comunicación postal, no debe oscurecer su aportación fundamental al patrimonio visual catalán. Las postales que produjeron entre 1895 y 1920 constituyen, para los investigadores contemporáneos, una fuente primaria insustituible para el estudio de la Barcelona del cambio de siglo, comparable en valor documental a las fotografías de archivo de los grandes fotógrafos profesionales, pero con la ventaja adicional de haber circulado masivamente entre la población contemporánea, funcionando como auténticos agentes de construcción de memoria colectiva. Recuperar y visibilizar la producción de estos talleres "menores" constituye, por tanto, una tarea historiográfica tan necesaria como el estudio de los grandes gigantes industriales de la fototipia española.
- Carrasco Marqués, M. (1992). Catálogo de las primeras tarjetas postales de España: impresas por Hauser y Menet, 1892‑1905. Madrid: Casa Postal.bilbaomuseoa+1
- Museo Nacional del Prado. (s. f.). Hauser y Menet [Ficha de autor]. Museo Nacional del Prado. Recuperado de https://www.museodelprado.es[museodelprado]
- Robisco, A. (2019, 7 de mayo). Hauser y Menet. Documentos. Colección de fotografía antigua. https://photoblog.alonsorobisco.es[photoblog.alonsorobisco]
- Sobre la tarjeta postal
ilustrada en España
- López Hurtado, M. (2014, 14 de julio). Las tarjetas postales en el Servicio de Cartografía de la BNE. Real Casa de la Geografía. https://rcg.cat[rcg]
- (Autor/a). (2025, 21 de
noviembre). Evolución
cronológica de la tarjeta postal ilustrada en España (1869‑1939
Sobre Fototipia Thomas y el
contexto fotomecánico barcelonés
- Belmonte, A. (2022). La
fototipia Thomas: La aventura de recuperar colectivamente un patrimonio fotográfico disgregado.
Madrid: Fundación Anastasio de Gracia.marcialpons+1
- Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. (2024). Col·lecció Thomas [Base de datos en línea]. IEFC. https://www.iefc.cat[iefc]
- Fototipia Thomas. (2022, 12 de abril). Origen e historia. https://www.fototipiathomas.es[fototipiathomas]
Sobre fototipia y técnicas de impresión
- Wikipedia. (2024). Fototipia. En Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Fototipia[es.wikipedia]
- Realisaprint. (2022, 19 de junio). Historia de un producto: La tarjeta postal. https://www.realisaprint.es[realisaprint]
- BachelorPrint. (2025, 23 de julio). El papel: tipos, formatos, producción e historia. https://www.bachelorprint.com[bachelorprint]
- Print24. (2024, 28 de febrero). Tipos de papel – Producción y diferencias. https://print24.com[print24]
- Sobre cromos y Gremio de
Fabricantes de Fósforos de España
- Inserts. (2017). Gremio de Fabricantes de Fósforos de España. Inserts.org. https://inserts.org.uk[inserts.org]
- Inserts. (2018). Fototipias de las cajas de cerillas españolas. Inserts.org. https://inserts.org.uk[inserts.org]
Sobre excursionismo catalán, turismo y contexto cultural
- Valls, J. F., & Crouch, D. (2006). El turismo en Cataluña: evolución histórica y retos de futuro. PASOS. https://www.pasosonline.org[pasosonline]
- Apunts. (2020). El excursionismo catalán y los deportes de montaña. Apunts. Educación Física y Deportes. https://revista-apunts.com[revista-apunts]
- UB – Geocrítica. (s. f.). El excursionismo: entre la ciencia y la estética. Universidad de Barcelona. https://www.ub.edu/geocrit[ub]
- Sobre Barcelona, Plan Cerdà y transformación urbana
- SHBarcelona. (2023, 16 de julio). Historia del Eixample de Barcelona: El Plan Cerdà. https://www.shbarcelona.es[shbarcelona]
- Becinadas. (2023, 14 de diciembre). Historia del Eixample: el barrio que creó la nueva Barcelona. https://becinadas.es[becinadas]
CATÁLOGO SAMSOT Y MISSÉ HERMANOS (Barna)
Razón
social: Samsot y Missé
Hermanos / Samsot y Missé Hs. Barna
Variantes registradas: Samsot y Missé Gerns. Barna
Actividad: Fototipia, impresión de postales,
cromos y material comercial
Ubicación: Barcelona (Barna)
Período de actividad: ca. 1870–1920 (núcleo intenso:
1895–1910)
SAM_0000 Entrada Parque Ciutadella Color
SAM_0001 Parque Ciutadella Color
SAM_0002 Monumento A Prim Parque Ciutadella
SAM_0003 Paseo Gracia Apeadero Color
SAM_0004 Andén Apeadero Paseo Gracia Color
SAM_0005 Catedral Barcelona Color
SAM_0006 Catedral Claustros Color
SAM_0007 Plaza Palacio Y Gobierno Civil Color
SAM_0008 Plaza Catalunya Color
SAM_0009 Lonja Color
SAM_0010 Plaza Toros Arenas Color
SAM_0011 Santa María Del Mar Color
SAM_0012 Plaza Universidad Color
SAM_0013 Monumento A Colón Color
SAM_0014 Cascada Parque Color Y Byn
SAM_0015 Arco De Triunfo Y Palacio Justicia Color
SAM_0016 Puerto Color
SAM_0017 Rambla Flores Color
SAM_0018 Paseo Colón Color
SAM_0019 Avenida Fivaller Color
SAM_0020 Monumento A Marquet Color
SAM_0021 Catedral Ábside Y Campanarios Color
SAM_0022 Archivo Corona Aragón Plaza Rey
SAM_0023 Plaza Nueva Y Calle Obispo Color
SAM_0024 Plaza Teatro Y Teatro Principal Color
SAM_0025 Rambla Santa Mónica Y Banco Barcelona Color
SAM_0026 Andenes Mz1
SAM_0027 Panorama Funicular Tibidabo Color
SAM_0028 Salón Contrataciones Lonja Color
SAM_0029 Parque Zoológico Elefante
SAM_0030 Parque Lago Color
SAM_0031 Puerto Y Aduana Color
SAM_0032 Diputación Provincial Color
SAM_0033 Casas Consistoriales Ayuntamiento
SAM_0034 Palacio Bellas Artes
SAM_0035 Plaza Real Color
SAM_0036 Catedral Cripta Y Sepulcro Santa Eulalia Color
SAM_0037 Calle Pelayo Y Balmes Color
SAM_0038 Rambla Cataluña Y Monumento Güell Color
SAM_0039 Calle Marqués Del Duero
SAM_0040 Paseo Magnolias Y Umbrácula 1912
SAM_0041 Calle Urgell
SAM_0042 Arco Triunfo Y Fábrica Electricidad
SAM_0043 Gran Teatro Liceo
SAM_0044 Hospital Clínico
SAM_0045 Calle Aragón
SAM_0046 Plaza Teatro Color
SAM_0047 Rambla Cataluña
SAM_0048 Paseo Gracia Árboles Color
SAM_0049 Barriada Vallcarca
SAM_0050 Rambla Estudios Árboles
SAM_0051 Monumento Rius Y Taulet
SAM_0052 Plaza Cataluña Color
SAM_0053 Basílica Sagrada Familia
SAM_0054 Puerta Paz Y Aduana Color
SAM_0055 Calle Mayor Gracia
SAM_0056 Gran Avenida Tibidabo Color
SAM_0057 Monumento F Soler
SAM_0058 Park Güell Color
SAM_0059 Puerto Y Despachos Equipajes Color
SAM_0060 Argüelles Diagonal
SAM_0061 Diputación Escalera
SAM_0062 Parque Museo Martorell
SAM_0063 Puerto Vista Parcial
SAM_0064 Estación Norte
SAM_0065 Museo Arqueológico
SAM_0066 Park Güell Entrada Principal
SAM_0067 Parque Viaducto Sección Marítima
SAM_0068 Catedral Púlpito
SAM_0069 Parque Escalera Viaducto
SAM_0070 Palacio Justicia
SAM_0071 Palacio Bellas Artes
SAM_0072 Basílica Sagrada Familia
SAM_0073 Hospital Sant Pau Modernista Color
SAM_0074 Funicular
SAM_0075 Plaza Urquinaona
SAM_0076 Hospital Clínico
SAM_0077 Hospital Creu
SAM_0078 Ramblas Iglesia Belén
SAM_0079 Puerto Almacenes Depósito Color
SAM_0080 Parque Jarrón Artístico
SAM_0081 Restaurante Tibidabo
SAM_0082 Estación Inferior Tibidabo
SAM_0083 Parque Umbráculo
SAM_0086 Mirador Tibidabo
SAM_0087 Ronda San Pedro
SAM_0088 Orfeo Fachada
SAM_0089 Paseo Gracia
SAM_0090 Aduana Y Montjuïc
SAM_0091 Rambla Flores
SAM_0092 Orfeón Grupo Alegórico
SAM_0093 Capitanía General
SAM_0094 Rambla Canaletas
SAM_0095 Puerta Antigua Diputación
SAM_0096 Tibidabo Vía General
SAM_0097 Ronda Universidad
SAM_0098 Calle Argüelles Vía Diagonal
SAM_0099 Park Güell Escalera
SAM_0100 Calle Fernando
SAM_0101 Plaza Cataluña
SAM_0102 Estación Inferior Funicular Vallvidrera
SAM_0103 Avenida Tibidabo
SAM_0104 Puerto
SAM_0106 Paseo Colón
SAM_0107 MZA
SAM_0108 Argüelles
SAM_0109 Estación Superior Tibidabo
SAM_0110 Plaza Universidad
SAM_0111 Arco De Triunfo
SAM_0112 Parque Zoológico
SAM_0113 Calle Balmes
SAM_0114 Mercado Sant Antonio
SAM_0115 Paseo Gracia
SAM_0117 Paseo Gracia
SAM_0118 Doctor Robert
SAM_0119 Vista General
SAM_0122 Universidad
SAM_0123 Carrer Rec
SAM_0125 Park Güell
SAM_0126 Rambla Centro Tranvía
SAM_0127 Barcelona Miramar
SAM_0130 Lesseps
SAM_0131 Puerto Muelle Muralla
SAM_0134 Monumento Joan Güell Plaza Cortes
SAM_0150 Plaza Bonanova
SAM_0151 Vallvidrera Pantano
SAM_0152 Puerto Detalle
SAM_0153 Ayuntamiento
SAM_0154 Plaza Universidad Y Monumento Dr Robert
SAM_0157 Consejo Ciento
SAM_0164 Detalle Puerto
SAM_0165 Paseo Gracia
SAM_0167 Carrer Bilbao
SAM_0177 Paseo Gracia
SAM_0037 Calle Pelayo Y Balmes Color
SAM_0135 Plaza Palacio
SAM_0137 Aduana Y Monumento Colón
SAM_0138 Mundial Palace
SAM_0139 Antonio López
SAM_0142 Estación Inferior Tibidabo
SAM_0144 Paseo Gracia
SAM_0145 Paseo Gracia
SAM_0146 Puerto Diques
SAM_0147 Tranvía Vallvidrera
L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
SAM-CAT_0001
- Girona – Campanar de l’església de Sant Feliu. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0002
- Girona – Catedral de Girona, Porta dels Apóstols. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0003
- Girona – Fatxada de Sant Pere de Galligans de Girona. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0004
- Girona – Absis i campanar de Sant Pere de Galligans de Girona. - Clixé: Juli
Vintró
SAM-CAT_0005
- Port de la Selva (Alt Empordà) – Sant Pere de Roda, ermita de Santa Elena. -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0006
- Port de la Selva (Alt Empordà) – Sant Pere de Roda, interior del temple. -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0007
- Lladó (Alt Empordà) – Portal de la església. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0008
- Vilabertran (Alt Empordà) – Un recó del claustre. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0009
- Peralada (Alt Empordà) – Claustre. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0010
- Oix (Montagut i Oix, Garrotxa) – Sant Aniol de Guja. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0011
- Oix (Montagut i Oix, Garrotxa) – Sant Aniol de Guja, rectoria. - Clixé: Juli
Vintró
SAM-CAT_0012
- Beget (Camprodon, Ripollès) – Baget, campanar. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0013
- Marmellar (Montmell, Baix Penedès) – Marmellá, fatxada de l’esglesia. -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0014
- Marmellar (Montmell, Baix Penedès) – Campanar y absis de la església. -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0015
- Marmellar (Montmell, Baix Penedès) – Marmellá, castell. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0016
- Agramunt (Urgell) – Detall de la porta de les esglesia. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0017
- Masies de Roda (Osona) – Monastir de Sant Pere de Casseres. - Clixé: Juli
Vintró
SAM-CAT_0018
- Coll de Nargó (Alt Urgell) – Esglesia vella. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0019
- Os de Balaguer (Noguera) – Bellpuig de las Avellanes, sepulcre d’Armengol. -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0020
- Breda (La Selva) – Camí de Breda. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0021
- Tarragona – Tarragona, Rambla y monument á Roger de Lluria. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0022
- Tarragona – Tarragona, portal y muralles romanes. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0023
- Tarragona – Tarragona, muralles romanes. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0024
- Tarragona – Tarragona, fatxada de la catedral. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0025
- Tarragona – Tarragona, seminari. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0026
- Terrassa (Vallès Occidental) – Castell d’Egara. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0027
- Bigues i Riells (Vallès Oriental) – Monestir de Sant Miquel del Fay,
campanar. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0028
- Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Claustre del monastir (part
interior). - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0029
- Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Claustre del monestir. - Clixé:
A.M.
SAM-CAT_0030
- Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Fatxada del monestir. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0031
- Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Absis del monestir. - Clixé: Juli
Vintró
SAM-CAT_0032
- Barcelona – Serra del Tibidabo, Vallvidrera, “El Pantano”. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0033
- Barcelona – Serra del Tibidabo, Vallvidrera, Creu de Terme (dita d’en
Lavallol). - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0034
- Girona – Casa Pastor (residencia del General Álvarez durant els sitis). -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0035
- Castellcir (Vallès Oriental) – Vista. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0036
- Granollers – Ball de gitanes a la plassa. - Clixé: Narcís Cuyàs
SAM-CAT_0037
- Gavà (Baix Llobregat) – Castell d’Aramprunyá, portal d’entrada. - Clixé: Juli
Vintró
SAM-CAT_0038
- Bellpuig (Urgell) – Sepulcre del duch de Cardona dins de l’esglesia. - Clixé:
P.J. Bonet y Marqués
SAM-CAT_0039
- Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) – Vista de la població y creu de terme. -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0040
- Sant Esteve de Castellar (Vallès Occidental) – Castellar Vell. - Clixé: A.
Rius
SAM-CAT_0041
- Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) – Sant Martí Sarroca, esglesia y cingle. -
Clixé: Narcís Cuyás
SAM-CAT_0042
- Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) – Portal de la esglesia romànica. - Clixé:
Narcís Cuyás
SAM-CAT_0043
- Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) – Sant Martí Sarroca, interior de la
esglesia. - Clixé: Narcís Cuyás
SAM-CAT_0044
- Girona – Catedral de Girona, detalls del claustre. - Clixé: Juli Vintró (núm.
43)
SAM-CAT_0045
- Girona – Catedral de Girona, detalls del claustre. - Clixé: Juli Vintró (núm.
44)
SAM-CAT_0046
- Montcada i Reixac (Vallès Occidental) – Ruinas del castell d’els Moncadas. -
Clixé: F.P.
SAM-CAT_0047
- Ripoll (Ripollès) – Claustre del monastir. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0048
- Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Pont de Sant Martí sobre’l riu Querol. - Clixé:
Pere Reig
SAM-CAT_0049
- Vallcebollera (Osseja, Alta Cerdanya) – Vista. - Clixé: F.P.
SAM-CAT_0050
- Cerdanya – Carreta de bous. - Clixé: Dolors Maciá
SAM-CAT_0051
- Osseja (Alta Cerdanya) – Una barraca. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0052
- Font-romeu (Alta Cerdanya) – Font Romeu. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0053
- Ripoll (Ripollès) – Plassa de la Vila. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0054
- Ripoll (Ripollès) – Aiguabarreitg dels rius Ter y Fresser á Ripoll. - Clixé:
Pere Reig
SAM-CAT_0055
- Gualba (Vallès Oriental) – Esglesia. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0056
- Covet (Isona, Pallars Jussà) – Timpá de la esglesia. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0057
- Girona – Portal d’Álvarez. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0058
- Barcelona – Fatxada de la esglesia de Sant Pau del Camp. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0059
- Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) – El riu, prop de Sant Boy. - Clixé:
A.M.
SAM-CAT_0060
- Molins de Rei (Baix Llobregat) – Pont. - Clixé: F.P.
SAM-CAT_0061
- Cerdanya – Paissatge de la ribera del Segre. - Clixé: Dolors Maciá
SAM-CAT_0062
- Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Vista parcial. - Clixé: A. Arnau
SAM-CAT_0063
- Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Puigcerdá, riu Segre. - Clixé: A. Arnau
SAM-CAT_0064
- Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Puigcerdá, riu Carol, fábrica de Balira. -
Clixé: A. Arnau
SAM-CAT_0065
- Querol (Porta, Alta Cerdanya) – Poble de Carol. - Clixé: A. Arnau
SAM-CAT_0066
- Querol (Porta, Alta Cerdanya) – Vall de Carol. - Clixé: A. Arnau
SAM-CAT_0067
- Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) – Vista del hospital. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0068
- Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Als voltans de Puigcedà. - Clixé: R. de Bruguera
SAM-CAT_0069
- Cerdanya – Pescant truites a la ribera del Segre. - Clixé: Dolors Maciá
SAM-CAT_0070
- Folgueroles (Osona) – Esglesia. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0071
- Vall de Ribes (Ripollès) – Paissatge. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0072
- Guardiola de Berga (Berguedà) – Molí de Guardiola. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0073
- Berga (Berguedà) – Pí de las Tres Branques. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0074
- Cercs (Berguedà) – La Consolació, ermita. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0075
- Nou, La (Berguedà) – Santer de la Nou. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0076
- Costoja (Vallespir) – Campanar. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0077
- Porqueres (Pla de l’Estany) – Santa María de Porqueres, capitells del portal.
- Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0078
- Serinyà (Pla de l’Estany) – Campanar. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0079
- Serinyà (Pla de l’Estany) – Vista del poble. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0080
- Pla de Llobregat. – Arc de Triunf del Pont del Diable. Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0081
- Pla de Llobregat – Castell de Faels. Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0082
– Ribera del Ebre. Tortosa Chor de la catedral. Clixe de Baltasar Bruguera.
SAM-CAT_0083
- Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) – Vista. - Editor: Enrich Missé
SAM-CAT_0084
- Castelldefels (Baix Llobregat) – Castell de Faels, poble. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0085
- Sant Cugat del Vallès – Detalls del claustre del monastir de Sant Cugat. -
Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0086
- Cerdanya – Carreta de bous (si no lo usas en 0080). - Clixé: Dolors Maciá
SAM-CAT_0087
- Cerdanya – Paissatge de la ribera del Segre. - Clixé: Dolors Maciá
SAM-CAT_0088
- Barcelona – Ermita de Sant Medí. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0089
- Barcelona – Sant Genís dels Agudells. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0090
- Puigcerdà – Puigcerdá, Pont de la Granota. - Clixé: F. Pena
SAM-CAT_0091
- Puigcerdà – Pla de la Granota. - Clixé: A. Arnau
SAM-CAT_0092
- Montserrat, massís – Turons anomenats “Els monjos”. - Clixé: Narcís Cuyàs
SAM-CAT_0093
- Montserrat, massís – Cova de la Verge. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0094
- Cerdanyola (Vallès Occidental) – Vista del castell (estat actual). - Clixé:
Juli Vintró
SAM-CAT_0095
- Vilanova i la Geltrú (Garraf) – Museu y biblioteca Balaguer. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0096
- Ripoll (Ripollès) – Vista de la montanya sobre’l mirador. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0097
- Cerdanya – Pescant truites a la ribera del Segre (si no la sitúas en 0069). -
Clixé: Dolors Maciá
SAM-CAT_0098
- Tarragona – Creu de Sant Antoni. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0099
- Llo (Alta Cerdanya) – Casa Girvés. - Clixé: Dolors Maciá
SAM-CAT_0100
- Puigcerdà – Un recó. - Clixé: A. Arnau
SAM-CAT_0101
- Roca del Vallès (Vallès Oriental) – Castell. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0102
- Gausac (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0103
- Castelló d’Empúries (Alt Empordà) – Castelló de Empoires, detall del retaule.
- Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0104
- Salardú (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0105
- Arties (Vall d’Aran) – Casa Portolá. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0106
- Bellver de Cerdanya – Lo riu Segre prop de Bellver. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0107
- Verdú (Urgell) – Torre del castell de Verdú. - Clixé: P.J. Bonet i Marqués
SAM-CAT_0108
– Vall d´Andorra. Torre de Vals. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0109
- Vall de Boí, vista”, C. Freginals 118).
SAM-CAT_0110
- Bagà (Berguedà) – Esglesia, porta lateral. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0111
- Ribes de Freser (Ripollès) – Vista. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0112
– Läran- Arties, Casa Portolà. Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0113
- Gandesa (Terra Alta) – Balcó de la Font Calda. - Clixé: B. Bruguera
SAM-CAT_0114
- Bellpuig (Urgell) – Convent de Bellpuig. - Clixé: P.J. Bonet i Marqués
SAM-CAT_0115
- Vallgorguina (Vallès Oriental) – Can Vilá. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0116
- Casau (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0117
- Vallromanes (Vallès Oriental) – Torre Tabernera. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0118
- Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Vista. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0119
- Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) – Creu del terme. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0120
- Castell de Vernet (Conflent) – Canigó, camí forestal de la vall de Cadí. -
Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0121
- Betren (Vall d’Aran) – Portada de la esglesia parroquial. - Clixé: Alfred
Gaza
SAM-CAT_0122
- Mijaran (Vall d’Aran) – La capella. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0123
- Sant Joan de l’Herm (Alt Urgell) – Sant Joan de l’Herm. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0124
- Prats de Molló (Vallespir) – Lo riu Tech. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0125
- Vilac (Vall d’Aran) – Portada de la esglesia. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0126
- Vimbodí (Conca de Barberà) – Monastir de Poblet, porta reial. - Clixé: Alfred
Gaza
SAM-CAT_0127
- Vall de la Percigola (Vallespir) – Vista. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0128
- La Riba (Alt Camp) – Vista. - Clixé: P.J. Bonet y Marqués
SAM-CAT_0129 –Conflent. - Valla de Cadi. Serrat de Marialles. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0130
- Taüll (Vall de Boí, Alta Ribagorça) – Esglesia de Sant Climent. - Clixé:
Alfred Gaza
SAM-CAT_0131
- Teià (Maresme) – La creu del terme. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0132
- Aiguamúrcia (Alt Camp) – Monastir de Santes Creus, dormitori dels novics. - Clixé:
C. Freginals (núm. 166)
SAM-CAT_0133
- Seu d’Urgell (Alt Urgell) – La catedral. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0134
- Andorra la Vella – Torre de la Casa de les Valls. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0135
- Castell de Vernet (Conflent, Catalunya Nord) – Vall de Cadí, serrat de
Marialles. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0136
- Betren (Vall d’Aran) – Absis de la esglesia parroquial. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0137
- Barcelona, serra del Tibidabo – Vallvidrera, Festa Major; l’Orfeó Català al
bosch. - Clixé: F. Ballell
SAM-CAT_0138
- Sant Cugat del Vallès – Jochs Florals; la reina de la festa i la cort d’amor.
- Clixé: Frederich Ballell
SAM-CAT_0139
– Pla del Llobregat. Carretera de Sant Boi. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0140
- Sant Boi de Llobregat – Inundació del 12 d’octubre de 1907. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0141
- Vilabertran (Alt Empordà) – Vilabertrán, claustre del monastir. - Clixé: C.
Freginals
SAM-CAT_0142
– Emporda. Retaule de l´esglesia de Castellò de Empories. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0143
– Urgell Alt. Castell Bò. Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0144
- Urgell Alt. Sant Joan del Herm. Abetosa.
SAM-CAT_0145
- Barruera (Alta Ribagorça) – Caldes de Bohí, el fall de l’estany de Cavallers.
- Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0146
- Seu d’Urgell (Alt Urgell) – Esglesia de Sant Domenech. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0147
- Seu d’Urgell (Alt Urgell) – Campanar de la Seu. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0148
–Rosellò Canigò. Cami Forestal. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0149
- Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès) – Vista. - Clixé: Pere J. Bonet
SAM-CAT_0150
- Viella (Vall d’Aran) – Absis de la capella. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0151
- Casau (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0152
- Cervelló (Baix Llobregat) – La creu del terme. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0153
- Garriga (Vallès Oriental) – Porta de la capella de Can Tarrés. - Clixé:
Alfred Gaza
SAM-CAT_0154
- Castellfollit de la Roca (Garrotxa) – Vista. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0155
- Sant Joan del Herm (Alt Urgell) – Sant Joan del Herm, abetosa. - Clixé: C.
Freginals
SAM-CAT_0156
- Busa (Navès, Solsonès) – Busa, pineda en lo camí dels Plans. - Clixé: C.
Freginals
SAM-CAT_0157
- Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) – Salzareda, prop de Sant Hipolit de
Voltregá. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0158
- Barruera (Alta Ribagorça) – Caldes de Bohí, el fall de l’estany de Cavallers
(
SAM-CAT_0159
- Begur (Baix Empordà) – Cala d’aigua blava, prop de Bagur. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0160
– La Segarra. Santa Coloma de Queralt. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0161
–Camp de Tarragona. Serres de Prades. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0162
- Sant Esteve de Castellar – Torrent y gorch de Canyellas. - Clixé: A. Rius
SAM-CAT_0163
– Serra de Prades (Alt Camp) – Claustre del monastir de Santes Creus. - Clixé:
C. Freginals
SAM-CAT_0164
- Sant Esteve de Castellar – Castellar Vell. - Clixé: A. Rius
SAM-CAT_0165
- Ribes de Freser – Vista. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0166
- Aiguamúrcia – Monastir de Santes Creus, dormitori dels novics. - Clixé: C.
Freginals
SAM-CAT_0167
- Oristà (Lluçanès) – Casa de Rocaguinarda (Roque Guinart) segons Cervantes. -
Clixé: A. Rius
SAM-CAT_0168
- Santa Maria de Corcó (Osona) – Collsacabra, santuari de Cabrera. - Clixé:
Juli Soler
SAM-CAT_0169
- Queralbs (Ripollès) – La Fossa de Gegant. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0170
- Cervelló (Baix Llobregat) – Sant Pons de Corbera, esglesia. - Clixé: A. Rius
SAM-CAT_0171
- Gandesa (Terra Alta) – Balcó de la Font Calda. - Clixé: B. Bruguera
SAM-CAT_0172
- Bellpuig (Urgell) – Sepulcre del duch de Cardona dins de l’esglesia. - Clixé:
P.J. Bonet y Marqués
SAM-CAT_0173
- Santa Eugènia de Berga (Osona) – Campanar y abside de l’esglesia. - Clixé:
Juli Soler
SAM-CAT_0174
- Rocacorba (Canet d’Adri, Gironès) – Rocacorva. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0175
- Vilassar de Dalt (Maresme) – Castell. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0176
- Barcelona, serra del Tibidabo – Ermita de Sant Cebrià y Sta. Justina. -
Clixé: A.M.
SAM-CAT_0177
- Ripoll (Ripollès) – Vista de la montanya sobre’l mirador. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0178
- Santa Coloma de Queralt – Altar de Sant Llorens (si no assignat a 0142). -
Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0179
- Prats de Molló (Vallespir) – Sobre la riera del Tech. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0180
- Montserrat, massís – Cova de la Verge (si no és 0093). - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0181
- Tiana (Maresme) – Claustre del monastir de Mont-alegre. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0182
- Llavaneres (Maresme) – La Riba de Can Cabot. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0183
- Gombrèn (Ripollès) – Ermita de Sant Pere de Montgrony. - Clixé: Juli Solar
SAM-CAT_0184
- Prats de Molló – Sobre la riera del Tech (si no 0179). - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0185
- Alella (Maresme) – Esglesia parroquial de Sant Feliu. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0186
– Girones. (La Selva) – Salt de Santa Margarida. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0187
- Plana d´Urgell. Bell Puig. Castell. - Clixé: P.J. Bonet y
Marqués
SAM-CAT_0188
- Peralada (Alt Empordà) – Castell. -
Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0189
- Vilassar de Dalt (Maresme) – Castell. - Clixé: A. Rius
SAM-CAT_0190
– Camp de Tarragona. Monestir de Santes Creus. Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0191
- Alella – Antiga casa Biló. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0192
- Puigcerdà – Als voltans de Puigcedà. - Clixé: R. de Bruguera
SAM-CAT_0193
– Moyanes. Moya. Clixé: A. Rius
SAM-CAT_0194
- Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)
SAM-CAT_0195
- Barcelona – Pati d’entrada del “Centre Excursionista”. - Clixé: Narcís Cuyàs
SAM-CAT_0196
- Baix Empordà – Camí de Tossa a Sant Feliu de Guíxols, sureda. - Clixé: C.
Freginals
SAM-CAT_0197
- Besalú (Garrotxa) – Vista. - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0198
- Palafrugell (Baix Empordà) – Retaule de l’esglesia parroquial. - Clixé: C.
Freginals
SAM-CAT_0199
- Vilanova i la Geltrú (Garraf) – Museu y biblioteca Balaguer. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0200
- Barcelona – Horta, laberinte. - Clixé: Eugeni Prat
SAM-CAT_0201
- Cornellà (Baix Llobregat) – Cornellá. - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0202
- Sant Boi de Llobregat – Pont. - Editor: Enrich Missé
SAM-CAT_0203
- Sant Boi de Llobregat – Vista. - Editor: Enrich Missé
SAM-CAT_0204
- Alella (Maresme) – Casa dita de Les Monjes. - Clixé: Alfred Gaza
SAM-CAT_0205
- — (lliure per peces fora d’àlbum).
SAM-CAT_0206
- — (lliure per peces fora d’àlbum).
SAM-CAT_0207
- Sant Feliu de Guíxols – Les Calanques de Sant Pol. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0208
- Tortosa (Baix Ebre) – Chor de la catedral. - Clixé: Baltasar Bruguera
SAM-CAT_0209
- Font-romeu – Font Romeu. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0210
- Guingueta d’Ix – Pont internacional a Bourg-Madame. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0211
- Vallcebollera – Vista (ja 0049; si no, reasigna). - Clixé: F.P.
SAM-CAT_0212
- Ripoll – Plassa de la Vila. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0213
- Ripoll – Claustre del monastir (ja 0047; comprova duplicats). - Clixé: Juli
Vintró
SAM-CAT_0214
- Ripoll – Aiguabarreitg dels rius Ter y Fresser á Ripoll. - Clixé: Pere Reig
SAM-CAT_0215
- — (pots reservar per “Bergadà” genèric com tenies).
SAM-CAT_0216
- Vall de Ribes – Paissatge (si no 0071). - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0217
- Rocacorba – Rocacorva (si no 0174). - Clixé: Juli Soler
SAM-CAT_0218
- Montferrer i Castellbò – Plassa Major. - Clixé: C. Freginals
SAM-CAT_0219
- Montserrat – (massís, vista general). - Fotògraf segons peça concreta (no
diferenciat al PDF)
SAM-CAT_0220
- Tarragona – (qualsevol de les vistes que no hagis utilitzat encara: Rambla,
muralles, etc.). - Clixé: A.M.
SAM-CAT_0221
- Pont de la Salut, Sabadell – (no surt a l’àlbum, peça fora del conjunt
Samsot).
SAM-CAT_0222
- —
SAM-CAT_0223
- —
SAM-CAT_0224
- Monistrol de Montserrat – (no surt al PDF, fora d’àlbum).
SAM-CAT_0225
- Font la Noguera, Sant Hilari Sacalm – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0226
- —
SAM-CAT_0227
- Dolmen de Vallgorguina (Vallès) – (fora d’àlbum; al PDF només hi ha “Can
Vilá”).
SAM-CAT_0228
- Casa de Coll de Pruit, Moyanès – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0229
- Puig de Bassagoda, Garrotxa – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0230
- Ermita Vella de Monsolis, Sant Hilari Sacalm – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0231
- Claustres de la catedral de Girona – (al PDF tens les de Vintró 43–44; si
aquesta és una altra imatge, és complementària).
SAM-CAT_0232-0234 - — (lliures per altres peces del teu fons).
SAM-CAT_0235
- Roca d’en Plà, Sant Hilari Sacalm – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0236
- Sant Esteve de Castellar – (veu 0162–0164 segons foto concreta).
SAM-CAT_0237
- —
SAM-CAT_0238
- Castell de Boixadors, la Segarra – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0239
- Portal de l’església d’Agramunt – (fora d’àlbum; a l’àlbum només hi ha
“detall de la porta”).
SAM-CAT_0240
- Santuari de Queralt, Berga – (a l’àlbum surt Berga, santuari de Queralt).
SAM-CAT_0241
- Pedret, Berga – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0242
- Capitells del claustre de Llussà – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0243-0248 - —
SAM-CAT_0249
- Garrotxa – (damunt podries usar “Castellfollit de la Roca, vista” o “Besalú,
vista”), però ja estan 0154 i 0197.
SAM-CAT_0250
- Corbera, Pla del Llobregat – (fora d’àlbum; al PDF surt Sant Pons de
Corbera).
SAM-CAT_0251-0252
- —
SAM-CAT_0253
- Montserrat – (pot referir-se als turons “Els monjos” o a Cova de la Verge).
SAM-CAT_0254
- —
SAM-CAT_0255
- Sant Hilari Sacalm, les Guilleries – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0256-0258
- —
SAM-CAT_0259
- Cisterna de Cardona, Pedralbes – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0260-0261
- —
SAM-CAT_0262
- Claustre de la catedral de Girona – (coincidint amb 0044–0045, però
possiblement altra vista).
SAM-CAT_0263-0265
- —
SAM-CAT_0266
- Pont Vell de Manresa, Pla de Bages – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0267-0271 - —
SAM-CAT_0272
- Santa Coloma de Queralt – (vista general, fora del conjunt
d’altar/font/sepulcre).
SAM-CAT_0273
- —
SAM-CAT_0274
- Plana de Vic – (fora d’àlbum; al PDF tens Vic, San Sixt i sepulcre de
Balmes).
SAM-CAT_0275
- Santa Maria de l’Estany, Moianès – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0276
- —
SAM-CAT_0277
- Figueres – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0278-0280
- —
SAM-CAT_0281
- Vista parcial de Girona – (fora d’àlbum; al PDF hi ha riu Onyar, claustres,
etc.).
SAM-CAT_0282
- —
SAM-CAT_0283
- Pont de Guerri, Plana de Vic – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0284
- Ermita de Brugés i castell d’Aramprunyà, Gavà – (fora d’àlbum; al PDF només
hi ha “castell d’Aramprunyá, portal d’entrada”).
SAM-CAT_0285
- Aqüeducte romà de Tarragona – (fora d’àlbum; el PDF no la recull).
SAM-CAT_0286
- Muntanya alta de Pruit – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0287
- Riu Freser, Campdevànol (Ripollès) – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0288
- L’Illota, Montesquiu (Ripollès) – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0289
- Vallvidrera, serra del Tibidabo – (fora d’àlbum; al PDF tens Vallvidrera creu
de terme i pantà).
SAM-CAT_0290-0291
- —
SAM-CAT_0292
- Antic Sant Antoni de Llorenç de la Muga – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0293
- Pont del Diable, Martorell – Arch de Trionf del Pont del Diable. - Clixé: Juli
Vintró (si coincideix amb la del PDF)
SAM-CAT_0294
- El poble de Montseny – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0295-0298
- —
SAM-CAT_0299
- Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0300-0301
- —
SAM-CAT_0302
- Pont Rossinyol, Sant Miquel del Fay, Vallès – (fora d’àlbum; al PDF hi ha
solo campanar).
SAM-CAT_0303
- —
SAM-CAT_0304
- Vilalleons, Plana de Vic – (fora d’àlbum).
SAM-CAT_0305-0306
- —
SAM-CAT_0307
- Ermita de Sant Sixt, Vic – Vich, San Sixt. - Clixé: Juli Vintró
SAM-CAT_0308
- Serra del Tibidabo – (vista general, fora d’àlbum).
SAM-CAT_0309-0317
- —
SAM-CAT_0318
- Sant Julià de Tura, Riba Tallada, Vallès – (fora d’àlbum).