Buscar este blog

25/1/26

Listado de Samsot y Missé Hermanos: (1870-1920)

Fototipia artesanal y memoria visual de la Barcelona del cambio de siglo (1870-1920)

Introducción: más allá de los gigantes industriales

La historia de la tarjeta postal ilustrada española ha privilegiado tradicionalmente las narrativas de las grandes empresas centralizadas como Hauser y Menet en Madrid, cuya producción alcanzaba los cinco millones de tarjetas anuales en 1905, o la Fototipia Thomas en Barcelona, que llegó a acumular 22.000 negativos fotográficos documentando la península. Sin embargo, esta concentración historiográfica en los gigantes de la industria fotomecánica ha oscurecido el papel fundamental que jugaron talleres medianos de artes gráficas como Samsot y Missé Hermanos, cuya aportación al patrimonio visual catalán resulta insustituible tanto por la calidad técnica de sus fototipias como por su capacidad de documentar la transformación urbana, cultural e identitaria de Cataluña entre finales del siglo XIX y las primeras décadas del XX.f

La firma Samsot y Missé Hermanos, cuyas variantes documentales incluyen las denominaciones "Samsot y Missé Hs. Barna" y "Samsot y Missé Gerns. Barna" —esta última utilizando la abreviatura catalana Germans (Hermanos)—, operó como establecimiento híbrido de fototipia, edición postal y artes gráficas en Barcelona durante un período que las fuentes sitúan aproximadamente entre 1870 y 1920, con un núcleo de actividad intensiva concentrado entre 1895 y 1910. A diferencia de los pequeños editores provinciales que subcontrataban la impresión a terceros, Samsot y Missé disponía de capacidad técnica propia para la fototipia, lo que les permitió controlar íntegramente el proceso productivo desde la selección del negativo fotográfico hasta la elección del soporte de cartulina y el acabado final.

La fototipia, ese procedimiento fotomecánico inventado en 1856 por el francés Louis Alphonse Poitevin y perfeccionado posteriormente por Joseph Albert —razón por la cual también recibió el nombre de Albertipo—, constituía una tecnología compleja que requería inversión en maquinaria especializada y conocimientos técnicos avanzados. El proceso como ya hemos visto, consistía en extender sobre una matriz de vidrio una capa de emulsión fotosensible de gelatina bicromatada sometida a cocción, que posteriormente se impresionaba mediante contacto con el negativo fotográfico. La gelatina se tornaba más insoluble en las zonas transparentes del negativo, permitiendo que la tinta se absorbiera con mayor facilidad en esas áreas. Esta técnica ofrecía una riqueza tonal y una nitidez superiores a otros procedimientos de reproducción masiva, aunque presentaba la limitación de deteriorarse la gelatina durante el proceso de impresión, perdiendo nitidez tras aproximadamente 500 copias. Esta restricción obligaba a las empresas fototípicas a operar con tiradas controladas y a renovar constantemente las placas matrices, lo que encarecía la producción, pero garantizaba una calidad constante.

El posicionamiento estratégico: fototipia artesanal frente a producción industrial

Mientras Hauser y Menet operaba desde Madrid como una auténtica "fábrica de imágenes" estandarizada que hacia 1905 había completado su célebre "Serie General" con 2.078 postales numeradas de toda España, Samsot y Missé adoptó una estrategia de diferenciación por contenido y calidad en el mercado barcelonés. La comparación entre ambos modelos empresariales resulta reveladora de las distintas vías de explotación comercial de la imagen postal en la España del cambio de siglo.

Hauser y Menet, fundada en 1890 por los suizos Oscar Hauser Müller y Adolfo Menet Kürsteiner, representaba el modelo de producción industrial centralizado: una empresa que había alcanzado tal perfección técnica en la fototipia que imprimía no solamente sus propias series, sino también las de cientos de pequeños editores provinciales que carecían de medios para la reproducción fotomecánica. Su catálogo era enciclopédico y sistemático, documentando exhaustivamente cada provincia española con una numeración continua que facilitaba la colección y el intercambio postal. Su estética fototípica era estandarizada y predecible: tono uniforme, encuadre documental, grano fino industrial, calidad constante, pero sin experimentación. Este modelo respondía a la lógica de la producción en serie y a la demanda de un mercado masivo de viajeros, turistas y coleccionistas que buscaban postales como souvenirs genéricos de los lugares visitados.

Frente a este gigante madrileño, Samsot y Missé se posicionó como un atelier fototípico especializado que ofrecía un producto más curado, dirigido al coleccionismo culto y al sentimiento de pertenencia local vinculado al catalanismo cultural de la época. Su producción no aspiraba a la cobertura sistemática de todo el territorio español, sino que se concentraba en series temáticas y retrospectivas de alto valor documental e identitario: la Barcelona anterior a las transformaciones urbanas del Eixample, los monumentos medievales catalanes, las vistas del Tibidabo que documentaba el ocio burgués, o las series de Manresa y otras poblaciones de la Cataluña interior.

Esta estrategia de diferenciación se manifestaba también en los acabados técnicos: mientras las postales de Hauser y Menet presentaban un acabado satinado o calandrado que reflejaba la producción industrial optimizada, las de Samsot y Missé solían utilizar cartulina con textura ligeramente más porosa o mate, de alto gramaje (entre 280 y 350 g/m², según los estándares técnicos del papel para tarjetas postales de la época), buscando emular la calidad del grabado antiguo y reforzar su perfil "artístico"Este detalle aparentemente menor constituía una declaración de intenciones estéticas que situaba sus postales en un registro distinto al de la producción industrial estandarizada.

La memoria urbana: Barcelona Antigua y la nostalgia como estrategia editorial

Una de las aportaciones más significativas de Samsot y Missé Hermanos al patrimonio visual catalán fue su célebre serie "Barcelona Antigua", que incluía postales con la leyenda "Barcelona, año 1870". Esta colección retrospectiva documentaba la ciudad amurallada y los espacios urbanos previos a la expansión del Eixample, ofreciendo un producto que Hauser y Menet, con su obsesión por la modernidad y el progreso, no podía replicar con la misma sensibilidad local.

El contexto histórico de esta estrategia editorial resulta fundamental para comprender su impacto. A mediados del siglo XIX, Barcelona experimentaba una transformación urbana sin precedentes impulsada por la industrialización y el crecimiento demográfico. Las estrechas calles medievales del Barri Gòtic resultaban insuficientes para albergar a una población en rápido aumento, lo que condujo al derribo de las murallas (ejecutado en diferentes fases entre 1854 y la década de 1880) y a la implementación gradual del Plan Cerdà a partir de la década de 1860. Ildefons Cerdà había diseñado un espacio urbano innovador basado en una cuadrícula que transformó radicalmente el paisaje barcelonés, creando el distrito del Eixample que con el tiempo se convertiría en el barrio emblemático de la burguesía modernista.

En este contexto de acelerada transformación urbana, la serie "Barcelona Antigua" de Samsot y Missé recuperaba imágenes de la ciudad que estaba desapareciendo, respondiendo a una demanda de nostalgia urbana entre los barceloneses que veían esfumarse su ciudad tradicional. Piezas como el Paseo de las Magnolias (n.º 40) o el Puerto y Aduana (n.º 31) capturaban la vida cotidiana con gran detalle, funcionando como documentos históricos de primer orden. Al atacar el mercado emocional del barcelonés que añoraba su ciudad antigua, Samsot y Missé explotaba un nicho que una empresa centralizada de Madrid difícilmente podía comprender o satisfacer con la misma autenticidad.

La estrategia de utilizar sistemas de numeración secuencial para sus series urbanas (ej. n.º 9 Lonja, n.º 31 Puerto, n.º 46 Plaza del Teatro) facilitaba la ordenación y el coleccionismo sistemático, adoptando una práctica que Hauser y Menet había popularizado, pero aplicándola a contenidos de mayor especificidad local. Esta numeración sugiere que Samsot y Missé aspiraba a construir series completas y coherentes sobre temáticas concretas, más que a inundar el mercado con vistas dispersas de múltiples localidades.

Documentando la modernidad burguesa: el Tibidabo y el ocio de las élites

Si la serie "Barcelona Antigua" miraba al pasado, la documentación del Tibidabo representaba el registro de la modernidad burguesa en tiempo real. A principios del siglo XX, la montaña del Tibidabo se convirtió en símbolo del ocio y el progreso técnico de la burguesía barcelonesa. El Funicular del Tibidabo, inaugurado el 29 de octubre de 1901 como el primer funicular de España, respondía al proyecto urbanizador del farmacéutico Salvador Andreu, que vio en las alturas de la montaña el potencial para un área de expansión y recreo de las clases acomodadas.

Samsot y Missé documentó intensamente este proceso de urbanización, produciendo postales sobre el funicular y el "Gran Café Restaurant" de la cima que constituyen testimonios visuales clave del ocio burgués de principios del XX. Estas piezas destacaban por su excelente factura técnica, resaltando la ingeniería del funicular mediante encuadres que enfatizaban la inclinación de las vías y la tecnología del transporte de montaña. Simultáneamente, la burguesía barcelonesa desarrollaba el hábito de las villas de veraneo en zonas elevadas como La Bonanova, Vallcarca o la Font d'en Fargues, buscando escapar del calor y las epidemias urbanas. Las postales del Tibidabo de Samsot y Missé capturaban este fenómeno social emergente, documentando no solamente la infraestructura técnica sino también las prácticas de ocio de las élites urbanas.  

Esta línea de producción conectaba con el desarrollo del excursionismo científico y cultural catalán, un movimiento fundamental para comprender el contexto en que operaban los editores de postales. En 1876 se había fundado la Associació Catalanista d'Excursions Científiques, refundida en 1891 como Centre Excursionista de Catalunya, una entidad que funcionaba como auténtica universidad popular dedicada a dar a conocer el país y fomentar el hábito de recorrerlo y descubrirlo. Este excursionismo, más cultural y patriótico (catalanista) que lúdico o deportivo, generaba una demanda específica de documentación visual del territorio catalán que editores como Samsot y Missé satisfacían mediante series monográficas de alto valor local.

Ediciones territoriales y colaboraciones institucionales

La actividad de Samsot y Missé no se limitó a la capital catalana. Entre sus producciones territoriales destaca el "Álbum Manresa a la vista" (ca. 1895), joya del reportaje urbano temprano que documenta la ciudad de Manresa en un momento de transición tras la crisis provocada por la filoxera y la pérdida de las colonias de ultramar. Manresa había alcanzado en 1910 el mínimo poblacional de todo el siglo, recuperándose solamente a partir de los años veinte. El álbum de Samsot y Missé captura esta ciudad en crisis, pero aun arquitectónicamente íntegra, con vistas como la "Vista general presa des de Sant Pau" que ofrecen un documento urbanístico de primer orden.

Las ediciones del Monasterio de San Juan de las Abadesas en el Ripollès respondían al interés excursionista y turístico por el patrimonio medieval catalán. El monasterio, fundado hacia 885 por el conde Wifredo el Velloso y destinado a su hija Emma como primera abadesa, representaba un hito de la historia condal catalana que el movimiento de la Renaixença había puesto en valor como elemento identitario. Las postales de Samsot y Missé sobre este monasterio circulaban entre los excursionistas y coleccionistas interesados en el patrimonio románico catalán, contribuyendo a su difusión y conocimiento.

Particularmente significativas resultan las series sobre la Alhambra de Granada, postales coloreadas con fondos blancos específicamente diseñados para resaltar la arquitectura nazarí. Estas piezas demuestran que Samsot y Missé, aunque concentrado en el mercado catalán, realizaba también encargos para instituciones y destinos turísticos fuera de Cataluña. El interés por la Alhambra en la segunda mitad del siglo XIX era enorme: declarado monumento nacional el 12 de julio de 1870, representaba el exotismo orientalista que fascinaba a viajeros y fotógrafos. Las postales coloreadas de la Alhambra tuvieron tal éxito que el compositor francés Claude Debussy llegó a componer preludios inspirado únicamente por las postales que Manuel de Falla le enviaba desde Granada.

El aspecto más relevante de la producción de Samsot y Missé, sin embargo, reside en sus colaboraciones con entidades culturales catalanistas. La empresa imprimió material para la Associació Protectora de l'Ensenyança catalana (APEC), fundada en 1899 por Francesc Flos i Calçat con el objetivo de expandir la lengua catalana y conseguir la escuela catalana. La APEC utilizó postales como fuente de financiación, vendiendo series cuyo beneficio se destinaba a "fomentar y sostener escuelas catalanas", como rezaba explícitamente en el reverso de las postales. Estas postales utilizaban clisés de reconocidos excursionistas, amateurs de la fotografía y socios del Centre Excursionista de Catalunya, estableciendo una red de colaboración entre fotógrafos aficionados cultos, instituciones culturales catalanistas y talleres de impresión como Samsot y Missé.

Igualmente, significativa fue la colaboración con el Orfeó Català, la célebre entidad coral fundada en 1891 que constituía uno de los pilares del catalanismo cultural. Samsot y Missé imprimió postales del Orfeó, incluyendo vistas de la Sala de Juntes, que funcionaban como material de promoción y difusión de la entidad. Estas colaboraciones proporcionaban a Samsot y Missé un sello de legitimidad cultural que convertía sus postales en objetos de identidad nacional catalana, no meramente en productos turísticos genéricos Este posicionamiento como "imprenta de la cultura catalana" diferenciaba radicalmente a la empresa de los talleres puramente comerciales centrados exclusivamente en el mercado turístico masivo.

La producción de cromos para cajas de cerillas: diversificación industrial

Samsot y Missé Hermanos desarrolló paralelamente a su actividad postal una importante línea de cromos fototípicos para cajas de cerillas, un rasgo distintivo que posicionó a la empresa en la intersección entre artes gráficas industriales y edición de calidad sobre cartulina. Esta producción se inscribe en el contexto del monopolio estatal creado en 1892 mediante Real Decreto de 30 de junio, que estableció que "la fabricación y venta de las cerillas fosfóricas y toda clase de fósforos constituirán desde el 1º de Julio de 1892 un monopolio del Estado".

El Estado contrató con el Gremio de Fabricantes de Fósforos de España el aprovechamiento de este monopolio, reduciendo gradualmente el número de fábricas a aproximadamente 55 establecimientos. En 1897, buscando incrementar los ingresos para el Tesoro Público, el Gremio decidió incluir cartulinas coleccionables (fototipias) en las cajas de cerillas tipo "gomitas", esperando que el atractivo coleccionista aumentara las ventas. La estrategia generó un fenómeno de coleccionismo masivo que se mantuvo hasta 1908, cuando finalizó el contrato del Gremio.

Los cromos se organizaban en series completas de 75 números con temáticas variadas: artistas, cupletistas, toreros, miembros de la realeza, figuras políticas y personajes de la sociedad de los siglos XIX-XX. Las fototipias eran obra principalmente de dos talleres: J. Thomas y Samsot y Missé Hermanos, siendo esta última responsable de la Serie 5 de "Artistas y cupletistas", colecciones que circularon masivamente y hoy constituyen valiosos documentos de la cultura popular y la industria del espectáculo.

La versatilidad productiva de Samsot y Missé queda patente en esta doble vía: no se limitaban al nicho del coleccionismo postal culto, sino que participaban en la producción industrial masiva de materiales efímeros para consumo popular cotidiano. La Biblioteca Nacional de España conserva en su "Álbum de cromos de cerillas" ejemplares de estas series fechados entre 1870 y 1920, aunque la datación "1870" debe interpretarse con cautela, ya que la producción del Gremio comenzó en 1897 y fechas anteriores probablemente corresponden a temáticas retrospectivas.

En el mercado coleccionista se documentan lotes como "75 fototipia caja de cerillas, artistas y cupletistas, serie 5. Samsot y Misse. Completa" o "59 frontales de cromos cerillas, serie 5 Artistas y cupletistas, Samsot y Missé H Barna", todos en pequeño formato (4,5 × 3,5 cm o 5 × 3 cm) y técnica fototípica frontal figurativa de notable calidad técnica considerando su carácter efímero. La Biblioteca Digital Hispánica agrupa estos materiales bajo epígrafes como "Etiquetas de cajas de cerillas. Retratos de…", mencionando explícitamente a "Samsot y Missé, Hnos. (Barcelona)" como responsable de parte de la producción.

Esta línea de trabajo garantizaba a la empresa tanto volumen de producción como visibilidad en el mercado popular, consolidando su posición como taller gráfico capaz de satisfacer tanto encargos institucionales de postales como demandas industriales masivas del sector fosforero.

Técnicas y materiales: la artesanía de la fototipia coloreada

El dominio técnico de Samsot y Missé se manifestaba en su capacidad para trabajar tanto la fototipia en blanco y negro como las ediciones coloreadas mediante procedimientos manuales y cromolitográficos. La fototipia básica era monocromática: blanco y negro o bien impresiones en tinta verde, azul u otros colores. Sin embargo, podían colorearse posteriormente a mano mediante la aplicación manual de pigmentos diluidos en agua o anilinas, técnica que requería habilidad artesanal y que proporcionaba a cada postal un carácter único.

La cromolitografía, procedimiento más complejo y costoso, permitía reproducir imágenes multicolores mediante la impresión con matrices diferentes y sucesivas, llegándose a aplicar hasta dieciséis colores distintos separadamente. Entre 1880 y 1900, la cromolitografía revolucionó la industria postal al permitir reproducir imágenes con una viveza tonal y profundidad que rivalizaba con las obras pictóricas. El proceso requería una meticulosa preparación: cada plancha litográfica debía alinearse perfectamente para que los colores se superpusieran sin desfase, un desafío técnico que demandaba habilidades artesanales avanzadas. Samsot y Missé experimentó con ambas técnicas —coloreado manual y cromolitografía— adaptándose a las demandas específicas de cada encargo y tiraje.

El fotocromo, variante técnica desarrollada en Suiza que aplicaba entre 4 y 18 planchas litográficas sobre fotografías en blanco y negro, permitía capturar monumentos y paisajes con una fidelidad cromática sin precedentes. Aunque no hay evidencia documental específica de que Samsot y Missé utilizara el procedimiento fotocromo suizo, sus postales coloreadas de la Alhambra con "fondos blancos para resaltar la arquitectura" sugieren una sofisticación técnica en el tratamiento del color que iba más allá del simple coloreado manual aleatorio.

La elección del soporte de papel constituía otro elemento distintivo. Mientras la producción industrial de Hauser y Menet utilizaba papeles de acabado satinado o calandrado optimizados para la velocidad de impresión, Samsot y Missé prefería cartulinas de textura ligeramente porosa o mate, de alto gramaje (entre 280 y 350 g/m², estándar para papel de tarjetas postales de la época). Esta cartulina, con su superficie rugosa y áspera, proporcionaba un tacto artesanal y una absorción de tinta diferente que producía tonalidades más suaves y transiciones más orgánicas, emulando la estética del grabado tradicional.

El contexto competitivo: convivencia asimétrica en el mercado barcelonés

El mercado barcelonés de la fototipia entre 1895 y 1920 presentaba una estructura de convivencia asimétrica entre productores de distintas escalas y orientaciones. J. Thomas Fototipia, fundada entre 1879 y 1880 por Josep Thomas i Bigas, dominaba el sector con instalaciones modernistas en la calle Mallorca 293, edificio diseñado en 1895 por Lluís Domènech i Montaner. Thomas desarrolló una red de fotógrafos propios y alcanzó tal volumen de producción que su archivo llegó a contener aproximadamente 22.000 negativos fotográficos. La empresa se especializó en trabajos para tabacaleras, fosforeras, edición de libros y tiradas de postales, manteniendo su actividad hasta los años 1950 bajo control familiar a través de tres generaciones.

Lucien Roisin, fotógrafo y editor francés nacido en París en 1884 y establecido en Barcelona hacia 1917-1918, representaba otro modelo empresarial: el del fotógrafo-viajero que creaba un vasto archivo fotográfico comercializado desde un establecimiento propio. Roisin fundó "La Casa de la Postal" en la Rambla de Santa Mónica de Barcelona, donde comercializaba las miles de fotografías que había realizado en sus viajes por toda España. Su archivo llegó a contener unas 40.000 imágenes, con un valor histórico incalculable al retratar paisajes de toda la península, muchos de los cuales habían desaparecido cuando el archivo fue finalmente depositado en el Institut Fotogràfic de Catalunya.

Frente a estos competidores —Thomas con su estructura industrial integrada verticalmente y Roisin con su modelo de fotógrafo-editor viajero—, Samsot y Missé ocupaba un espacio intermedio caracterizado por: (1) capacidad técnica propia para la fototipia, lo que les daba independencia respecto a los grandes talleres de impresión; (2) especialización temática en la documentación de Cataluña, sin aspirar a la cobertura sistemática de toda España que caracterizaba a Roisin o a Hauser y Menet; (3) colaboración con instituciones culturales catalanistas, lo que proporcionaba legitimidad y diferenciación identitaria; y (4) versatilidad productiva que incluía tanto postales de coleccionismo como cromos industriales para cajas de cerillas.

Esta estrategia de nicho de mercado especializado permitió a Samsot y Missé mantener su actividad durante décadas sin entrar en competencia frontal con los gigantes industriales. No aspiraban a los contratos masivos con el Gremio de Fabricantes de Fósforos (aunque sí participaban en la producción de cromos) ni a la cobertura enciclopédica de todo el territorio español. Su valor residía en la calidad artesanal, el conocimiento local profundo y la vinculación con el movimiento cultural catalanista, atributos que los grandes talleres centralizados no podían replicar fácilmente.

Conclusiones: el valor patrimonial de la fototipia "menor"

La trayectoria de Samsot y Missé Hermanos demuestra que la historia de la tarjeta postal ilustrada española no puede comprenderse únicamente a través de las narrativas de los grandes productores industriales. Los talleres medianos de artes gráficas con capacidad técnica propia jugaron un papel fundamental en la documentación de las identidades locales y regionales, ofreciendo productos diferenciados por su sensibilidad cultural, su calidad artesanal y su vinculación con los movimientos intelectuales y políticos de su entorno.

Las postales de Samsot y Missé constituyen hoy documentos históricos de primer orden para el estudio de la transformación urbana de Barcelona, las prácticas de ocio de la burguesía catalana, el desarrollo del excursionismo científico, el movimiento cultural catalanista y la evolución del patrimonio monumental catalán. Su serie "Barcelona Antigua" captura una ciudad que estaba desapareciendo bajo el ímpetu modernizador del Eixample; sus vistas del Tibidabo documentan el nacimiento del turismo de montaña burgués; sus álbumes de Manresa y otras poblaciones catalanas preservan la memoria de transformaciones urbanas que las fotografías oficiales de las grandes casas editoriales frecuentemente ignoraban.

La colaboración con entidades culturales como la Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana o el Orfeó Català sitúa a Samsot y Missé en el corazón del catalanismo cultural de cambio de siglo, demostrando que las postales no eran meramente objetos de consumo turístico, sino vectores de identidad nacional y herramientas de financiación de proyectos educativos y culturales. Esta dimensión política y cultural de la producción postal ha sido frecuentemente subestimada por una historiografía centrada en los aspectos técnicos y comerciales de la industria.

Finalmente, la versatilidad productiva demostrada por Samsot y Missé —combinando postales de coleccionismo culto, series documentales, colaboraciones institucionales y cromos industriales para cajas de cerillas— revela la complejidad económica de los talleres de artes gráficas del período. La supervivencia empresarial requería diversificación, adaptabilidad técnica y capacidad para moverse simultáneamente en mercados de distinto nivel cultural y económico, desde el coleccionismo burgués hasta el consumo popular masivo.

La desaparición gradual de empresas como Samsot y Missé tras 1920, en un contexto de concentración industrial creciente y transformación de los hábitos de comunicación postal, no debe oscurecer su aportación fundamental al patrimonio visual catalán. Las postales que produjeron entre 1895 y 1920 constituyen, para los investigadores contemporáneos, una fuente primaria insustituible para el estudio de la Barcelona del cambio de siglo, comparable en valor documental a las fotografías de archivo de los grandes fotógrafos profesionales, pero con la ventaja adicional de haber circulado masivamente entre la población contemporánea, funcionando como auténticos agentes de construcción de memoria colectiva. Recuperar y visibilizar la producción de estos talleres "menores" constituye, por tanto, una tarea historiográfica tan necesaria como el estudio de los grandes gigantes industriales de la fototipia española.

 Sobre Hauser y Menet y las primeras postales ilustradas en España

  • Carrasco Marqués, M. (1992). Catálogo de las primeras tarjetas postales de España: impresas por Hauser y Menet, 1892‑1905. Madrid: Casa Postal.bilbaomuseoa+1
  • Museo Nacional del Prado. (s. f.). Hauser y Menet [Ficha de autor]. Museo Nacional del Prado. Recuperado de https://www.museodelprado.es[museodelprado]​
  • Robisco, A. (2019, 7 de mayo). Hauser y Menet. Documentos. Colección de fotografía antigua. https://photoblog.alonsorobisco.es[photoblog.alonsorobisco]​
  • Sobre la tarjeta postal ilustrada en España
  • López Hurtado, M. (2014, 14 de julio). Las tarjetas postales en el Servicio de Cartografía de la BNE. Real Casa de la Geografía. https://rcg.cat[rcg]​
  • (Autor/a). (2025, 21 de noviembre). Evolución cronológica de la tarjeta postal ilustrada en España (1869‑1939

Sobre Fototipia Thomas y el contexto fotomecánico barcelonés

  • Belmonte, A. (2022). La fototipia Thomas: La aventura de recuperar colectivamente un patrimonio fotográfico disgregado. Madrid: Fundación Anastasio de Gracia.marcialpons+1
  • Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. (2024). Col·lecció Thomas [Base de datos en línea]. IEFC. https://www.iefc.cat[iefc]​
  • Fototipia Thomas. (2022, 12 de abril). Origen e historia. https://www.fototipiathomas.es[fototipiathomas]​

Sobre fototipia y técnicas de impresión

Sobre excursionismo catalán, turismo y contexto cultural

CATÁLOGO SAMSOT Y MISSÉ HERMANOS (Barna)

Postales ilustradas 18701920


A. GUÍA METODOLÓGICA

Identificación del editor

Razón social: Samsot y Missé Hermanos / Samsot y Missé Hs. Barna
Variantes registradas
: Samsot y Missé Gerns. Barna
Actividad
: Fototipia, impresión de postales, cromos y material comercial
Ubicación: Barcelona (Barna)
Período de actividad
: ca. 1870–1920 (núcleo intenso: 1895–1910)




SAM_0000 Entrada Parque Ciutadella Color

SAM_0001 Parque Ciutadella Color

SAM_0002 Monumento A Prim Parque Ciutadella

SAM_0003 Paseo Gracia Apeadero Color

SAM_0004 Andén Apeadero Paseo Gracia Color

SAM_0005 Catedral Barcelona Color

SAM_0006 Catedral Claustros Color

SAM_0007 Plaza Palacio Y Gobierno Civil Color

SAM_0008 Plaza Catalunya Color

SAM_0009 Lonja Color

SAM_0010 Plaza Toros Arenas Color

SAM_0011 Santa María Del Mar Color

SAM_0012 Plaza Universidad Color

SAM_0013 Monumento A Colón Color

SAM_0014 Cascada Parque Color Y Byn

SAM_0015 Arco De Triunfo Y Palacio Justicia Color

SAM_0016 Puerto Color

SAM_0017 Rambla Flores Color

SAM_0018 Paseo Colón Color

SAM_0019 Avenida Fivaller Color

SAM_0020 Monumento A Marquet Color

SAM_0021 Catedral Ábside Y Campanarios Color

SAM_0022 Archivo Corona Aragón Plaza Rey

SAM_0023 Plaza Nueva Y Calle Obispo Color

SAM_0024 Plaza Teatro Y Teatro Principal Color

SAM_0025 Rambla Santa Mónica Y Banco Barcelona Color

SAM_0026 Andenes Mz1

SAM_0027 Panorama Funicular Tibidabo Color

SAM_0028 Salón Contrataciones Lonja Color

SAM_0029 Parque Zoológico Elefante

SAM_0030 Parque Lago Color

SAM_0031 Puerto Y Aduana Color

SAM_0032 Diputación Provincial Color

SAM_0033 Casas Consistoriales Ayuntamiento

SAM_0034 Palacio Bellas Artes

SAM_0035 Plaza Real Color

SAM_0036 Catedral Cripta Y Sepulcro Santa Eulalia Color

SAM_0037 Calle Pelayo Y Balmes Color

SAM_0038 Rambla Cataluña Y Monumento Güell Color

SAM_0039 Calle Marqués Del Duero

SAM_0040 Paseo Magnolias Y Umbrácula 1912

SAM_0041 Calle Urgell

SAM_0042 Arco Triunfo Y Fábrica Electricidad

SAM_0043 Gran Teatro Liceo

SAM_0044 Hospital Clínico

SAM_0045 Calle Aragón

SAM_0046 Plaza Teatro Color

SAM_0047 Rambla Cataluña

SAM_0048 Paseo Gracia Árboles Color

SAM_0049 Barriada Vallcarca

SAM_0050 Rambla Estudios Árboles

SAM_0051 Monumento Rius Y Taulet

SAM_0052 Plaza Cataluña Color

SAM_0053 Basílica Sagrada Familia

SAM_0054 Puerta Paz Y Aduana Color

SAM_0055 Calle Mayor Gracia

SAM_0056 Gran Avenida Tibidabo Color

SAM_0057 Monumento F Soler

SAM_0058 Park Güell Color

SAM_0059 Puerto Y Despachos Equipajes Color

SAM_0060 Argüelles Diagonal

SAM_0061 Diputación Escalera

SAM_0062 Parque Museo Martorell

SAM_0063 Puerto Vista Parcial

SAM_0064 Estación Norte

SAM_0065 Museo Arqueológico

SAM_0066 Park Güell Entrada Principal

SAM_0067 Parque Viaducto Sección Marítima

SAM_0068 Catedral Púlpito

SAM_0069 Parque Escalera Viaducto

SAM_0070 Palacio Justicia

SAM_0071 Palacio Bellas Artes

SAM_0072 Basílica Sagrada Familia

SAM_0073 Hospital Sant Pau Modernista Color

SAM_0074 Funicular

SAM_0075 Plaza Urquinaona

SAM_0076 Hospital Clínico

SAM_0077 Hospital Creu

SAM_0078 Ramblas Iglesia Belén

SAM_0079 Puerto Almacenes Depósito Color

SAM_0080 Parque Jarrón Artístico

SAM_0081 Restaurante Tibidabo

SAM_0082 Estación Inferior Tibidabo

SAM_0083 Parque Umbráculo

SAM_0086 Mirador Tibidabo

SAM_0087 Ronda San Pedro

SAM_0088 Orfeo Fachada

SAM_0089 Paseo Gracia

SAM_0090 Aduana Y Montjuïc

SAM_0091 Rambla Flores

SAM_0092 Orfeón Grupo Alegórico

SAM_0093 Capitanía General

SAM_0094 Rambla Canaletas

SAM_0095 Puerta Antigua Diputación

SAM_0096 Tibidabo Vía General

SAM_0097 Ronda Universidad

SAM_0098 Calle Argüelles Vía Diagonal

SAM_0099 Park Güell Escalera

SAM_0100 Calle Fernando

SAM_0101 Plaza Cataluña

SAM_0102 Estación Inferior Funicular Vallvidrera

SAM_0103 Avenida Tibidabo

SAM_0104 Puerto

SAM_0106 Paseo Colón

SAM_0107 MZA

SAM_0108 Argüelles

SAM_0109 Estación Superior Tibidabo

SAM_0110 Plaza Universidad

SAM_0111 Arco De Triunfo

SAM_0112 Parque Zoológico

SAM_0113 Calle Balmes

SAM_0114 Mercado Sant Antonio

SAM_0115 Paseo Gracia

SAM_0117 Paseo Gracia

SAM_0118 Doctor Robert

SAM_0119 Vista General

SAM_0122 Universidad

SAM_0123 Carrer Rec

SAM_0125 Park Güell

SAM_0126 Rambla Centro Tranvía

SAM_0127 Barcelona Miramar

SAM_0130 Lesseps

SAM_0131 Puerto Muelle Muralla

SAM_0134 Monumento Joan Güell Plaza Cortes

SAM_0150 Plaza Bonanova

SAM_0151 Vallvidrera Pantano

SAM_0152 Puerto Detalle

SAM_0153 Ayuntamiento

SAM_0154 Plaza Universidad Y Monumento Dr Robert

SAM_0157 Consejo Ciento

SAM_0164 Detalle Puerto

SAM_0165 Paseo Gracia

SAM_0167 Carrer Bilbao

SAM_0177 Paseo Gracia

SAM_0037 Calle Pelayo Y Balmes Color

SAM_0135 Plaza Palacio

SAM_0137 Aduana Y Monumento Colón

SAM_0138 Mundial Palace

SAM_0139 Antonio López

SAM_0142 Estación Inferior Tibidabo

SAM_0144 Paseo Gracia

SAM_0145 Paseo Gracia

SAM_0146 Puerto Diques

SAM_0147 Tranvía Vallvidrera

L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana


SAM-CAT_0001 - Girona – Campanar de l’església de Sant Feliu. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0002 - Girona – Catedral de Girona, Porta dels Apóstols. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0003 - Girona – Fatxada de Sant Pere de Galligans de Girona. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0004 - Girona – Absis i campanar de Sant Pere de Galligans de Girona. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0005 - Port de la Selva (Alt Empordà) – Sant Pere de Roda, ermita de Santa Elena. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0006 - Port de la Selva (Alt Empordà) – Sant Pere de Roda, interior del temple. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0007 - Lladó (Alt Empordà) – Portal de la església. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0008 - Vilabertran (Alt Empordà) – Un recó del claustre. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0009 - Peralada (Alt Empordà) – Claustre. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0010 - Oix (Montagut i Oix, Garrotxa) – Sant Aniol de Guja. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0011 - Oix (Montagut i Oix, Garrotxa) – Sant Aniol de Guja, rectoria. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0012 - Beget (Camprodon, Ripollès) – Baget, campanar. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0013 - Marmellar (Montmell, Baix Penedès) – Marmellá, fatxada de l’esglesia. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0014 - Marmellar (Montmell, Baix Penedès) – Campanar y absis de la església. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0015 - Marmellar (Montmell, Baix Penedès) – Marmellá, castell. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0016 - Agramunt (Urgell) – Detall de la porta de les esglesia. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0017 - Masies de Roda (Osona) – Monastir de Sant Pere de Casseres. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0018 - Coll de Nargó (Alt Urgell) – Esglesia vella. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0019 - Os de Balaguer (Noguera) – Bellpuig de las Avellanes, sepulcre d’Armengol. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0020 - Breda (La Selva) – Camí de Breda. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0021 - Tarragona – Tarragona, Rambla y monument á Roger de Lluria. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0022 - Tarragona – Tarragona, portal y muralles romanes. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0023 - Tarragona – Tarragona, muralles romanes. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0024 - Tarragona – Tarragona, fatxada de la catedral. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0025 - Tarragona – Tarragona, seminari. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0026 - Terrassa (Vallès Occidental) – Castell d’Egara. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0027 - Bigues i Riells (Vallès Oriental) – Monestir de Sant Miquel del Fay, campanar. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0028 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Claustre del monastir (part interior). - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0029 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Claustre del monestir. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0030 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Fatxada del monestir. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0031 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental) – Absis del monestir. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0032 - Barcelona – Serra del Tibidabo, Vallvidrera, “El Pantano”. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0033 - Barcelona – Serra del Tibidabo, Vallvidrera, Creu de Terme (dita d’en Lavallol). - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0034 - Girona – Casa Pastor (residencia del General Álvarez durant els sitis). - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0035 - Castellcir (Vallès Oriental) – Vista. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0036 - Granollers – Ball de gitanes a la plassa. - Clixé: Narcís Cuyàs

SAM-CAT_0037 - Gavà (Baix Llobregat) – Castell d’Aramprunyá, portal d’entrada. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0038 - Bellpuig (Urgell) – Sepulcre del duch de Cardona dins de l’esglesia. - Clixé: P.J. Bonet y Marqués

SAM-CAT_0039 - Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) – Vista de la població y creu de terme. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0040 - Sant Esteve de Castellar (Vallès Occidental) – Castellar Vell. - Clixé: A. Rius

SAM-CAT_0041 - Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) – Sant Martí Sarroca, esglesia y cingle. - Clixé: Narcís Cuyás

SAM-CAT_0042 - Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) – Portal de la esglesia romànica. - Clixé: Narcís Cuyás

SAM-CAT_0043 - Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) – Sant Martí Sarroca, interior de la esglesia. - Clixé: Narcís Cuyás

SAM-CAT_0044 - Girona – Catedral de Girona, detalls del claustre. - Clixé: Juli Vintró (núm. 43)

SAM-CAT_0045 - Girona – Catedral de Girona, detalls del claustre. - Clixé: Juli Vintró (núm. 44)

SAM-CAT_0046 - Montcada i Reixac (Vallès Occidental) – Ruinas del castell d’els Moncadas. - Clixé: F.P.

SAM-CAT_0047 - Ripoll (Ripollès) – Claustre del monastir. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0048 - Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Pont de Sant Martí sobre’l riu Querol. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0049 - Vallcebollera (Osseja, Alta Cerdanya) – Vista. - Clixé: F.P.

SAM-CAT_0050 - Cerdanya – Carreta de bous. - Clixé: Dolors Maciá

SAM-CAT_0051 - Osseja (Alta Cerdanya) – Una barraca. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0052 - Font-romeu (Alta Cerdanya) – Font Romeu. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0053 - Ripoll (Ripollès) – Plassa de la Vila. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0054 - Ripoll (Ripollès) – Aiguabarreitg dels rius Ter y Fresser á Ripoll. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0055 - Gualba (Vallès Oriental) – Esglesia. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0056 - Covet (Isona, Pallars Jussà) – Timpá de la esglesia. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0057 - Girona – Portal d’Álvarez. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0058 - Barcelona – Fatxada de la esglesia de Sant Pau del Camp. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0059 - Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) – El riu, prop de Sant Boy. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0060 - Molins de Rei (Baix Llobregat) – Pont. - Clixé: F.P.

SAM-CAT_0061 - Cerdanya – Paissatge de la ribera del Segre. - Clixé: Dolors Maciá

SAM-CAT_0062 - Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Vista parcial. - Clixé: A. Arnau

SAM-CAT_0063 - Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Puigcerdá, riu Segre. - Clixé: A. Arnau

SAM-CAT_0064 - Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Puigcerdá, riu Carol, fábrica de Balira. - Clixé: A. Arnau

SAM-CAT_0065 - Querol (Porta, Alta Cerdanya) – Poble de Carol. - Clixé: A. Arnau

SAM-CAT_0066 - Querol (Porta, Alta Cerdanya) – Vall de Carol. - Clixé: A. Arnau

SAM-CAT_0067 - Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) – Vista del hospital. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0068 - Puigcerdà (Baixa Cerdanya) – Als voltans de Puigcedà. - Clixé: R. de Bruguera

SAM-CAT_0069 - Cerdanya – Pescant truites a la ribera del Segre. - Clixé: Dolors Maciá

SAM-CAT_0070 - Folgueroles (Osona) – Esglesia. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0071 - Vall de Ribes (Ripollès) – Paissatge. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0072 - Guardiola de Berga (Berguedà) – Molí de Guardiola. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0073 - Berga (Berguedà) – Pí de las Tres Branques. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0074 - Cercs (Berguedà) – La Consolació, ermita. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0075 - Nou, La (Berguedà) – Santer de la Nou. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0076 - Costoja (Vallespir) – Campanar. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0077 - Porqueres (Pla de l’Estany) – Santa María de Porqueres, capitells del portal. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0078 - Serinyà (Pla de l’Estany) – Campanar. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0079 - Serinyà (Pla de l’Estany) – Vista del poble. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0080 - Pla de Llobregat. – Arc de Triunf del Pont del Diable. Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0081 - Pla de Llobregat – Castell de Faels. Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0082 – Ribera del Ebre. Tortosa Chor de la catedral. Clixe de Baltasar Bruguera.

SAM-CAT_0083 - Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) – Vista. - Editor: Enrich Missé

SAM-CAT_0084 - Castelldefels (Baix Llobregat) – Castell de Faels, poble. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0085 - Sant Cugat del Vallès – Detalls del claustre del monastir de Sant Cugat. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0086 - Cerdanya – Carreta de bous (si no lo usas en 0080). - Clixé: Dolors Maciá

SAM-CAT_0087 - Cerdanya – Paissatge de la ribera del Segre. - Clixé: Dolors Maciá

SAM-CAT_0088 - Barcelona – Ermita de Sant Medí. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0089 - Barcelona – Sant Genís dels Agudells. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0090 - Puigcerdà – Puigcerdá, Pont de la Granota. - Clixé: F. Pena

SAM-CAT_0091 - Puigcerdà – Pla de la Granota. - Clixé: A. Arnau

SAM-CAT_0092 - Montserrat, massís – Turons anomenats “Els monjos”. - Clixé: Narcís Cuyàs

SAM-CAT_0093 - Montserrat, massís – Cova de la Verge. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0094 - Cerdanyola (Vallès Occidental) – Vista del castell (estat actual). - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0095 - Vilanova i la Geltrú (Garraf) – Museu y biblioteca Balaguer. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0096 - Ripoll (Ripollès) – Vista de la montanya sobre’l mirador. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0097 - Cerdanya – Pescant truites a la ribera del Segre (si no la sitúas en 0069). - Clixé: Dolors Maciá

SAM-CAT_0098 - Tarragona – Creu de Sant Antoni. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0099 - Llo (Alta Cerdanya) – Casa Girvés. - Clixé: Dolors Maciá

SAM-CAT_0100 - Puigcerdà – Un recó. - Clixé: A. Arnau

SAM-CAT_0101 - Roca del Vallès (Vallès Oriental) – Castell. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0102 - Gausac (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0103 - Castelló d’Empúries (Alt Empordà) – Castelló de Empoires, detall del retaule. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0104 - Salardú (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0105 - Arties (Vall d’Aran) – Casa Portolá. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0106 - Bellver de Cerdanya – Lo riu Segre prop de Bellver. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0107 - Verdú (Urgell) – Torre del castell de Verdú. - Clixé: P.J. Bonet i Marqués

SAM-CAT_0108 – Vall d´Andorra. Torre de Vals. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0109 - Vall de Boí, vista”, C. Freginals 118).

SAM-CAT_0110 - Bagà (Berguedà) – Esglesia, porta lateral. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0111 - Ribes de Freser (Ripollès) – Vista. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0112 – Läran- Arties, Casa Portolà. Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0113 - Gandesa (Terra Alta) – Balcó de la Font Calda. - Clixé: B. Bruguera

SAM-CAT_0114 - Bellpuig (Urgell) – Convent de Bellpuig. - Clixé: P.J. Bonet i Marqués

SAM-CAT_0115 - Vallgorguina (Vallès Oriental) – Can Vilá. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0116 - Casau (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0117 - Vallromanes (Vallès Oriental) – Torre Tabernera. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0118 - Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Vista. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0119 - Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) – Creu del terme. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0120 - Castell de Vernet (Conflent) – Canigó, camí forestal de la vall de Cadí. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0121 - Betren (Vall d’Aran) – Portada de la esglesia parroquial. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0122 - Mijaran (Vall d’Aran) – La capella. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0123 - Sant Joan de l’Herm (Alt Urgell) – Sant Joan de l’Herm. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0124 - Prats de Molló (Vallespir) – Lo riu Tech. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0125 - Vilac (Vall d’Aran) – Portada de la esglesia. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0126 - Vimbodí (Conca de Barberà) – Monastir de Poblet, porta reial. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0127 - Vall de la Percigola (Vallespir) – Vista. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0128 - La Riba (Alt Camp) – Vista. - Clixé: P.J. Bonet y Marqués

SAM-CAT_0129 –Conflent. - Valla de Cadi. Serrat de Marialles. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0130 - Taüll (Vall de Boí, Alta Ribagorça) – Esglesia de Sant Climent. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0131 - Teià (Maresme) – La creu del terme. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0132 - Aiguamúrcia (Alt Camp) – Monastir de Santes Creus, dormitori dels novics. - Clixé: C. Freginals (núm. 166)

SAM-CAT_0133 - Seu d’Urgell (Alt Urgell) – La catedral. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0134 - Andorra la Vella – Torre de la Casa de les Valls. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0135 - Castell de Vernet (Conflent, Catalunya Nord) – Vall de Cadí, serrat de Marialles. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0136 - Betren (Vall d’Aran) – Absis de la esglesia parroquial. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0137 - Barcelona, serra del Tibidabo – Vallvidrera, Festa Major; l’Orfeó Català al bosch. - Clixé: F. Ballell

SAM-CAT_0138 - Sant Cugat del Vallès – Jochs Florals; la reina de la festa i la cort d’amor. - Clixé: Frederich Ballell

SAM-CAT_0139 – Pla del Llobregat. Carretera de Sant Boi. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0140 - Sant Boi de Llobregat – Inundació del 12 d’octubre de 1907. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0141 - Vilabertran (Alt Empordà) – Vilabertrán, claustre del monastir. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0142 – Emporda. Retaule de l´esglesia de Castellò de Empories. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0143 – Urgell Alt. Castell Bò. Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0144 -  Urgell Alt. Sant Joan del Herm.  Abetosa.

SAM-CAT_0145 - Barruera (Alta Ribagorça) – Caldes de Bohí, el fall de l’estany de Cavallers. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0146 - Seu d’Urgell (Alt Urgell) – Esglesia de Sant Domenech. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0147 - Seu d’Urgell (Alt Urgell) – Campanar de la Seu. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0148 –Rosellò Canigò. Cami Forestal. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0149 - Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès) – Vista. - Clixé: Pere J. Bonet

SAM-CAT_0150 - Viella (Vall d’Aran) – Absis de la capella. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0151 - Casau (Vall d’Aran) – Esglesia. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0152 - Cervelló (Baix Llobregat) – La creu del terme. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0153 - Garriga (Vallès Oriental) – Porta de la capella de Can Tarrés. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0154 - Castellfollit de la Roca (Garrotxa) – Vista. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0155 - Sant Joan del Herm (Alt Urgell) – Sant Joan del Herm, abetosa. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0156 - Busa (Navès, Solsonès) – Busa, pineda en lo camí dels Plans. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0157 - Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) – Salzareda, prop de Sant Hipolit de Voltregá. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0158 - Barruera (Alta Ribagorça) – Caldes de Bohí, el fall de l’estany de Cavallers (

SAM-CAT_0159 - Begur (Baix Empordà) – Cala d’aigua blava, prop de Bagur. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0160 – La Segarra. Santa Coloma de Queralt. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0161 –Camp de Tarragona. Serres de Prades. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0162 - Sant Esteve de Castellar – Torrent y gorch de Canyellas. - Clixé: A. Rius

SAM-CAT_0163 – Serra de Prades (Alt Camp) – Claustre del monastir de Santes Creus. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0164 - Sant Esteve de Castellar – Castellar Vell. - Clixé: A. Rius

SAM-CAT_0165 - Ribes de Freser – Vista. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0166 - Aiguamúrcia – Monastir de Santes Creus, dormitori dels novics. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0167 - Oristà (Lluçanès) – Casa de Rocaguinarda (Roque Guinart) segons Cervantes. - Clixé: A. Rius

SAM-CAT_0168 - Santa Maria de Corcó (Osona) – Collsacabra, santuari de Cabrera. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0169 - Queralbs (Ripollès) – La Fossa de Gegant. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0170 - Cervelló (Baix Llobregat) – Sant Pons de Corbera, esglesia. - Clixé: A. Rius

SAM-CAT_0171 - Gandesa (Terra Alta) – Balcó de la Font Calda. - Clixé: B. Bruguera

SAM-CAT_0172 - Bellpuig (Urgell) – Sepulcre del duch de Cardona dins de l’esglesia. - Clixé: P.J. Bonet y Marqués

SAM-CAT_0173 - Santa Eugènia de Berga (Osona) – Campanar y abside de l’esglesia. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0174 - Rocacorba (Canet d’Adri, Gironès) – Rocacorva. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0175 - Vilassar de Dalt (Maresme) – Castell. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0176 - Barcelona, serra del Tibidabo – Ermita de Sant Cebrià y Sta. Justina. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0177 - Ripoll (Ripollès) – Vista de la montanya sobre’l mirador. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0178 - Santa Coloma de Queralt – Altar de Sant Llorens (si no assignat a 0142). - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0179 - Prats de Molló (Vallespir) – Sobre la riera del Tech. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0180 - Montserrat, massís – Cova de la Verge (si no és 0093). - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0181 - Tiana (Maresme) – Claustre del monastir de Mont-alegre. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0182 - Llavaneres (Maresme) – La Riba de Can Cabot. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0183 - Gombrèn (Ripollès) – Ermita de Sant Pere de Montgrony. - Clixé: Juli Solar

SAM-CAT_0184 - Prats de Molló – Sobre la riera del Tech (si no 0179). - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0185 - Alella (Maresme) – Esglesia parroquial de Sant Feliu. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0186 – Girones. (La Selva) – Salt de Santa Margarida. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0187 -  Plana d´Urgell.  Bell Puig. Castell. - Clixé: P.J. Bonet y Marqués

SAM-CAT_0188 -  Peralada (Alt Empordà) – Castell. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0189 - Vilassar de Dalt (Maresme) – Castell. - Clixé: A. Rius

SAM-CAT_0190 – Camp de Tarragona. Monestir de Santes Creus. Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0191 - Alella – Antiga casa Biló. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0192 - Puigcerdà – Als voltans de Puigcedà. - Clixé: R. de Bruguera

SAM-CAT_0193 – Moyanes. Moya. Clixé: A. Rius

SAM-CAT_0194 - Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

SAM-CAT_0195 - Barcelona – Pati d’entrada del “Centre Excursionista”. - Clixé: Narcís Cuyàs

SAM-CAT_0196 - Baix Empordà – Camí de Tossa a Sant Feliu de Guíxols, sureda. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0197 - Besalú (Garrotxa) – Vista. - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0198 - Palafrugell (Baix Empordà) – Retaule de l’esglesia parroquial. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0199 - Vilanova i la Geltrú (Garraf) – Museu y biblioteca Balaguer. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0200 - Barcelona – Horta, laberinte. - Clixé: Eugeni Prat

 

SAM-CAT_0201 - Cornellà (Baix Llobregat) – Cornellá. - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0202 - Sant Boi de Llobregat – Pont. - Editor: Enrich Missé

SAM-CAT_0203 - Sant Boi de Llobregat – Vista. - Editor: Enrich Missé

SAM-CAT_0204 - Alella (Maresme) – Casa dita de Les Monjes. - Clixé: Alfred Gaza

SAM-CAT_0205 - — (lliure per peces fora d’àlbum).

SAM-CAT_0206 - — (lliure per peces fora d’àlbum).

SAM-CAT_0207 - Sant Feliu de Guíxols – Les Calanques de Sant Pol. - Clixé: C. Freginals

 

SAM-CAT_0208 - Tortosa (Baix Ebre) – Chor de la catedral. - Clixé: Baltasar Bruguera

SAM-CAT_0209 - Font-romeu – Font Romeu. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0210 - Guingueta d’Ix – Pont internacional a Bourg-Madame. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0211 - Vallcebollera – Vista (ja 0049; si no, reasigna). - Clixé: F.P.

SAM-CAT_0212 - Ripoll – Plassa de la Vila. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0213 - Ripoll – Claustre del monastir (ja 0047; comprova duplicats). - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0214 - Ripoll – Aiguabarreitg dels rius Ter y Fresser á Ripoll. - Clixé: Pere Reig

SAM-CAT_0215 - — (pots reservar per “Bergadà” genèric com tenies).

SAM-CAT_0216 - Vall de Ribes – Paissatge (si no 0071). - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0217 - Rocacorba – Rocacorva (si no 0174). - Clixé: Juli Soler

SAM-CAT_0218 - Montferrer i Castellbò – Plassa Major. - Clixé: C. Freginals

SAM-CAT_0219 - Montserrat – (massís, vista general). - Fotògraf segons peça concreta (no diferenciat al PDF)

 

SAM-CAT_0220 - Tarragona – (qualsevol de les vistes que no hagis utilitzat encara: Rambla, muralles, etc.). - Clixé: A.M.

SAM-CAT_0221 - Pont de la Salut, Sabadell – (no surt a l’àlbum, peça fora del conjunt Samsot).

SAM-CAT_0222 - —

SAM-CAT_0223 - —

SAM-CAT_0224 - Monistrol de Montserrat – (no surt al PDF, fora d’àlbum).

SAM-CAT_0225 - Font la Noguera, Sant Hilari Sacalm – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0226 - —

SAM-CAT_0227 - Dolmen de Vallgorguina (Vallès) – (fora d’àlbum; al PDF només hi ha “Can Vilá”).

SAM-CAT_0228 - Casa de Coll de Pruit, Moyanès – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0229 - Puig de Bassagoda, Garrotxa – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0230 - Ermita Vella de Monsolis, Sant Hilari Sacalm – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0231 - Claustres de la catedral de Girona – (al PDF tens les de Vintró 43–44; si aquesta és una altra imatge, és complementària).

SAM-CAT_0232-0234 - — (lliures per altres peces del teu fons).

SAM-CAT_0235 - Roca d’en Plà, Sant Hilari Sacalm – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0236 - Sant Esteve de Castellar – (veu 0162–0164 segons foto concreta).

SAM-CAT_0237 - —

SAM-CAT_0238 - Castell de Boixadors, la Segarra – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0239 - Portal de l’església d’Agramunt – (fora d’àlbum; a l’àlbum només hi ha “detall de la porta”).

SAM-CAT_0240 - Santuari de Queralt, Berga – (a l’àlbum surt Berga, santuari de Queralt).

SAM-CAT_0241 - Pedret, Berga – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0242 - Capitells del claustre de Llussà – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0243-0248 - —

SAM-CAT_0249 - Garrotxa – (damunt podries usar “Castellfollit de la Roca, vista” o “Besalú, vista”), però ja estan 0154 i 0197.

SAM-CAT_0250 - Corbera, Pla del Llobregat – (fora d’àlbum; al PDF surt Sant Pons de Corbera).

SAM-CAT_0251-0252 - —

SAM-CAT_0253 - Montserrat – (pot referir-se als turons “Els monjos” o a Cova de la Verge).

SAM-CAT_0254 - —

SAM-CAT_0255 - Sant Hilari Sacalm, les Guilleries – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0256-0258 - —

SAM-CAT_0259 - Cisterna de Cardona, Pedralbes – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0260-0261 - —

SAM-CAT_0262 - Claustre de la catedral de Girona – (coincidint amb 0044–0045, però possiblement altra vista).

SAM-CAT_0263-0265 - —

SAM-CAT_0266 - Pont Vell de Manresa, Pla de Bages – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0267-0271 - —

SAM-CAT_0272 - Santa Coloma de Queralt – (vista general, fora del conjunt d’altar/font/sepulcre).

SAM-CAT_0273 - —

SAM-CAT_0274 - Plana de Vic – (fora d’àlbum; al PDF tens Vic, San Sixt i sepulcre de Balmes).

SAM-CAT_0275 - Santa Maria de l’Estany, Moianès – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0276 - —

SAM-CAT_0277 - Figueres – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0278-0280 - —

SAM-CAT_0281 - Vista parcial de Girona – (fora d’àlbum; al PDF hi ha riu Onyar, claustres, etc.).

SAM-CAT_0282 - —

SAM-CAT_0283 - Pont de Guerri, Plana de Vic – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0284 - Ermita de Brugés i castell d’Aramprunyà, Gavà – (fora d’àlbum; al PDF només hi ha “castell d’Aramprunyá, portal d’entrada”).

SAM-CAT_0285 - Aqüeducte romà de Tarragona – (fora d’àlbum; el PDF no la recull).

SAM-CAT_0286 - Muntanya alta de Pruit – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0287 - Riu Freser, Campdevànol (Ripollès) – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0288 - L’Illota, Montesquiu (Ripollès) – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0289 - Vallvidrera, serra del Tibidabo – (fora d’àlbum; al PDF tens Vallvidrera creu de terme i pantà).

SAM-CAT_0290-0291 - —

SAM-CAT_0292 - Antic Sant Antoni de Llorenç de la Muga – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0293 - Pont del Diable, Martorell – Arch de Trionf del Pont del Diable. - Clixé: Juli Vintró (si coincideix amb la del PDF)

SAM-CAT_0294 - El poble de Montseny – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0295-0298 - —

SAM-CAT_0299 - Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0300-0301 - —

SAM-CAT_0302 - Pont Rossinyol, Sant Miquel del Fay, Vallès – (fora d’àlbum; al PDF hi ha solo campanar).

SAM-CAT_0303 - —

SAM-CAT_0304 - Vilalleons, Plana de Vic – (fora d’àlbum).

SAM-CAT_0305-0306 - —

SAM-CAT_0307 - Ermita de Sant Sixt, Vic – Vich, San Sixt. - Clixé: Juli Vintró

SAM-CAT_0308 - Serra del Tibidabo – (vista general, fora d’àlbum).

SAM-CAT_0309-0317 - —

SAM-CAT_0318 - Sant Julià de Tura, Riba Tallada, Vallès – (fora d’àlbum).